Encara avui és un objecte de desig, un dels cotxes més idolatrats i estimats de tots els temps al ser la síntesi perfecte de la tradició dels roadsters o esportius descapotables biplaça britànics i els potents motors de vuit cilindres en V nord-americans.

AC Cars era un fabricant anglès fundat a Londres l’any 1901 i que mai havia acabat de destacar en un país on triomfaven marques com Jaguar, Rolls Royce, Bentley, Aston Martin o Lotus, entre d'altres. De fet, el seu moment de glòria no va arribar fins després de la Segona Guerra Mundial, quan AC es va associar amb el motor Bristol de 6 cilindres en línia (inspirat en un motor BMW d’abans de la guerra) per començar a fabricar els AC Bristol i AC Ace, dos models que van obtenir alguns èxits esportius locals i que no acabaven de funcionar del tot en el mercat, fins al punt que la companyia va començar a generar pèrdues i va entrar en números vermells.

L’any 1961 el veterà pilot nord-americà Caroll Shelby va posar-se en contacte amb AC Cars proposant una associació i acord de col·laboració entre les parts. AC havia de preparar el xassís d’alumini dels cotxes, i Shelby s’encarregaria dels motors i la posada a punt específica. Caroll Shelby va posar-se en contacte amb Chevrolet i amb Ford per poder utilitzar algun dels seus motors V8, i va revisar el sistema de frenada i suspensions del cotxe.

D’aquesta manera, l’any 1961 es va presentar el primer AC Cobra, un cotxe que utilitzava un motor V8 d’origen Ford de 4,2 l de cubicatge que oferia 260 CV gestionats per un nou diferencial posterior Salisbury, una direcció de cremallera més directa, rígida i eficient, i nous frens de disc a les rodes posteriors, del qual es van fabricar 75 unitats, pràcticament totes dedicades a la competició.

L’èxit de l’AC Cobra va ser immediat, i l’any següent AC i Shelby van preparar una segona generació de l’AC Cobra, que encara presentava noves millores mecàniques i en la posada a punt per oferir una potència de 300 CV, que movien els menys de 1.000 quilos del cotxe en buit.

L’any 1965 Shelby va anunciar la tercera generació del Cobra, que després de contínues millores arribava als 425 CV gràcies al motor Ford V8 de set litres, tot i que la versió de competició Shelby Cobra va arribar als 485 CV de potència. Si tenim en compte la lleugeresa del xassís i la potència bruta del motor (col·locat en posició davantera) ens podem imaginar la dificultat de gestionar la força bruta del Cobra Mk III i comprendre que tan sols uns pocs escollits podien buscar les pessigolles a l’esportiu.

Tot i que l’AC Cobra es va convertir ràpidament en un cotxe de culte del qual es van fabricar unes 1.000 unitats, els números no acabaven de ser rendibles per al taller de Carroll Shelby, i les diferències amb AC Cars per diversos motius legals i el fet que Ford contractés Shelby per desenvolupar i posar a punt el GT40 van condemnar el roadster més picant de tots els temps.