Després de les presentacions dels equips de Ducati, KTM i, a començaments d’aquesta setmana, també de Yamaha, i un cop hem sabut que el campió del títol -Joan Mir- no farà servir el número 1 sinó que repetirà el seu dorsal personal, el 36, dilluns arriba el torn de conèixer com seran les Honda Repsol del 2021.

212 dies després de la lesió que es va fer el 19 de juliol tindrem l’oportunitat de sentir per boca d'ell mateix quin és l’estat de salut en què es troba Marc Márquez, que participarà juntament amb el seu nou company, Pol Espargaró, en el tret de sortida de la formació taronja per a la nova temporada.

No serà una trobada multitudinària, com acostumava a passar en aquesta cita. Seguint la tendència generalitzada, la convocatòria la solucionaran online -les circumstàncies obliguen-, però una vegada s’hagi acabat l’acte institucional -que serà gravat- els seus protagonistes respondran en directe les preguntes que els facin.

El de Cervera (que dimecres va fer 28 anys) va piular dissabte “Trobeu les diferències?”, i una fotografia on es veu clarament la cicatriu de la tercera operació, de començaments de desembre, i com el braç i l’espatlla dreta -el costat de la lesió- no tenen la mateixa intensitat muscular que l’esquerre, que podria ser perfectament el braç de Thor.

Amb aquesta publicació, el Tro de Cervera amartellava el comunicat oficial de l’equip, emès el dia anterior, en el qual s’assegurava que “en la revisió feta a l’Hospital Ruber Internacional al cap de deu setmanes de la cirurgia per pseudoartrosi infectada de l’húmer dret, l’equip mèdic ha constatat una situació clínica favorable, amb signes radiogràfics de consolidació òssia en evolució”.

Resumint: molt bones notícies que probablement seran confirmades pel pilot català en les pròximes hores de manera oficial.

Si exceptuem aquesta lesió, normalment el d’Honda sempre s’ha manifestat amb molta prudència a l’hora d’avaluar l’impacte de les seves caigudes, sobretot fora de temporada. És més: fins i tot moltes vegades ha fet la sensació que no volia donar gaires pistes als rivals sobre el seu estat de forma real per generar-los una (falsa) confiança. No seria la primera vegada que després d’un hivern complicat apareix i fa la pole i s’adjudica la primera prova de l’any.

Però aquest cop això no està tan clar, tot i que fa més bona pinta del que podíem pensar fa només dos mesos.

L'última vegada que va creuar la línia de meta primer va ser el novembre del 2019. L’any passat només va poder fer 21 voltes en l'única cursa que va disputar, el GP d’Espanya... de les quals va ser el més ràpid en 14. Després de picar amb altres rivals a la sortida, a la cinquena volta anava setzè, però a partir d’aquell moment va començar una de les remuntades més frenètiques que s’han vist mai en un circuit. Ningú no podia aturar aquell ritme, i quan va caure a quatre voltes del final tenia Viñales, que anava segon, en el punt de mira, i ja havia recuperat més de tres segons a Quartararo, que, aquell dia a Jerez, va obtenir la primera victòria del seu palmarès a MotoGP. Però al revolt quatre, el mateix on Michael Doohan va patir als primers entrenaments de la prova del 1999 la caiguda en la qual es va trencar la cama per disset llocs i que li va suposar la retirada de la competició per sempre més, va començar un calvari per al lleidatà que podria estar a punt de finalitzar.

Dos dies després que l’haguessin operat a Barcelona, Márquez va tornar a Jerez, on els metges del campionat el van declarar apte per córrer. “Com li dius a un tio com el Marc que no corri?”, va comentar Alberto Puig, el team manager de l’equip Honda-HRC. Després de fer vint-i-nou voltes a les sessions 3 i 4 dels entrenaments lliures, on no va passar del setzè millor temps, el cerverí va decidir no córrer la cursa andalusa i tornar cap a casa. La lògica i la raó s’imposaven a l’instint animal dels pilots en aquestes circumstàncies.

Però el pitjor no s’havia acabat, i tretze dies després de la primera operació en va caldre una segona per substituir la placa de titani amb dotze cargols que li havien col·locat, i que va patir una “fractura per estrès”. Potser per una voluntat massa frisosa per recuperar-se? La versió oficial va ser que el trencament s’havia produït “tancant una finestra de casa seva”.

A partir d’aquell moment va començar una allau d’especulacions davant la falta de informació oficial, l’anar i venir del pilot per diversos consultoris mèdics, les crítiques per la seva precipitada tornada a Jerez, i una remor de fons que apuntava a alguna mena de negligència mèdica.

“Les avaluacions no són mai fàcils, i la medicina no és una ciència exacta perquè sovint treballem ens els límits. Vist en perspectiva tot sembla més fàcil, i potser amb el temps veurem que hi ha hagut alguna errada en el tractament de Márquez”, va explicar al portal Moto.it el Dr. Michele Zasa, responsable de la Clinica Mobile, que dona servei als pilots del campionat més enllà dels metges de l’organització.

Després de la tercera operació (aquesta a Madrid) per tornar-li a substituir la placa de fixació i fer-li un empelt de la cresta ilíaca, la situació es va complicar encara més amb una infecció òssia que podia allargar més la recuperació. “És difícil saber com s’ha produït la infecció; no es pot precisar si va ser al quiròfan, o potser va entrar per via sanguínia procedent d’un altre focus. Però està clar que això pot retardar la consolidació de l’os i la formació del call”, explica un metge antigament molt vinculat al campionat com és el Dr. Angel Villamor, el mateix que ha operat el rei emèrit en diverses ocasions.

Les últimes notícies, però, semblen indicar el contrari, i el mateix Márquez s’ha mostrat molt optimista i ha anat aportant testimonis gràfics de la seva recuperació a través de les xarxes socials, un fet d’agrair tenint en compte l’hermetisme que ha envoltat tota aquesta lesió.

Dilluns Márquez ens explicarà com es troba. Però sembla improbable que concreti si participarà d’aquí un mes als tests de pretemporada que s’han de fer a Qatar, i ni tan sols si podrà córrer les dues primeres curses, previstes a Losail a finals de març i primers d’abril. Encara hi ha temps per fer més proves mèdiques i avaluacions, continuar amb la rehabilitació i, fins i tot, tornar a pujar a alguna moto, cosa que oficialment no s’ha produït. La velocitat de creuer de la seva recuperació convida a l’optimisme, i probablement s’accelerarà força en la pròxima fase.

El que està per veure és quin ritme podrà acreditar el pilot d’Honda amb la nova moto, la RCV213V, que aquesta mateixa setmana ha estat desenvolupant Stefan Bradl. Ho veurem aviat, i això ens permetrà saber si la temporada 2021 el català tornarà a estar en condicions de lluitar pel títol, o si tornarem a tenir una temporada tan estranya com la del 2020, amb un campió nou (Mir), una marca que no guanyava el títol des de feia vint anys (Suzuki), molts guanyadors diferents (9), diverses victòries amb motos d’equips satèl·lit (8), quatre marques diferents al capdamunt del podi (Yamaha, KTM, Ducati i Suzuki), la meitat de les victòries de l’any per a Yamaha (set, amb sis fora de la formació oficial), els primers èxits de KTM a la classe reina (3), i, per primera vegada a la història, amb Honda sense cap victòria.

Després d’una temporada escurçada per raons de força major, que va ser molt més que digna, el calendari d’aquest any es presenta amb dinous curses programades inicialment, dues pendents de data (que pinten malament), i una reserva. Com més llarg sigui el campionat, més bones seran les opcions de Márquez d’anar agafant confiança. ¿O potser en tindrà prou amb un parell de revolts per tornar a cargolar al límit el puny del gas?