La Guantera
Motor 04/06/2021

Hostes vingueren que de casa et tragueren

5 min
Marc Márquez després de la caiguda a Le Mans.

Corren mals temps per als grans herois del Mundial de motociclisme. Valentino Rossi, que ha guanyat nou cops a Mugello (és el pilot que ho ha fet més vegades, tot i que ja han passat 13 anys des de l’última), diumenge no va poder passar de la desena posició. Al jardí de casa seva, un lloc on l’adoren tant que quan hi arriba cada any presenta una nova edició limitada del seu casc, perquè sap que en vendrà a cabassos. Encara que quedi desè. I si “al Mugello non si dorme”, com diu la dita popular, perquè tothom frisa per veure el seu ídol, a Montmeló són molts els que sospiren per Marc Márquez, tot i que “només” hi ha guanyat tres vegades (dues a la categoria reina), per les deu que ho ha fet l’italià, que encapçala el rànquing de la pista catalana.

Però el cerverí tampoc no està en el seu millor moment. A la pista de la Toscana va tornar a caure; per setena vegada des que ha reaparegut al campionat, alguna a molta velocitat, amb el risc que això suposa. Divendres, després dels primers entrenaments, planava en l’ambient el rumor que el d’Honda podria interrompre la seva participació en les curses perquè el seu procés de rehabilitació sembla estancat, per esperar a trobar-se millor més endavant. Ningú del seu entorn ho ha volgut confirmar. L’equip Honda Repsol és sisè en la classificació per les onze escuderies que hi ha, i fins i tot el superen algunes formacions privades com Pramac. Mai havien estat tan malament pel que fa als resultats. I en la lluita entre els fabricants només Aprilia va per darrere de la marca japonesa.

Les urgències de Repsol

El principal patrocinador d’aquesta mítica estructura no pot prescindir de la seva estrella més mediàtica, i menys en la cursa “de casa”. Un GP de Catalunya sense Márquez pilotant la moto taronja és un negoci ruïnós des del punt de vista del màrqueting. No s’ho poden permetre. Una altra cosa és saber què passarà després de la cursa i els tests que hi haurà a Montmeló la setmana entrant. Potser aleshores sí que s’obrirà un parèntesi que ara només s’intueix si no canvia la situació radicalment.

A Itàlia, durant la penúltima fase dels entrenaments del dissabte, la Q1, el pilot franquícia d’Honda i Maverick Viñales van protagonitzar un moment molt tens. El de Roses no es va estalviar escarafalls quan es va adonar que Márquez li anava a roda per aprofitar-se del seu rebuf, guanyar una mica de velocitat i de protecció aerodinàmica, d’aspiració, però sobretot d’“inspiració” darrere de qui el dia anterior semblava una referència a seguir. Aquesta és una pràctica habitual, no prohibida pel reglament però mal vista en el codi ètic no escrit que regula el comportament dels pilots en pista. “Soc molt amic del Marc, i me l’estimo molt, moltíssim, però quan jo corria contra el Doohan si arribo a fer-li una cosa semblant, quan ens haguéssim trobat al box m’hauria arrencat el cap. Un campió no ho pot fer, això. I menys quan és el millor, com el Marc”, comentava Àlex Crivillé al podcast El cafè del pàdoc. Un altre campió mundial català, Carles Checa, afegia que entenia la situació que travessa Márquez: “El Marc ara té dos problemes greus. Primer ha de trobar la millor posada a punt per la seva lesió, s’ha de recuperar. Però després ha de treballar en la posada a punt d’una moto que no havia anat mai tan malament com ara. I tot això encara demanarà una mica més de temps”.

El grau d’impotència de Márquez en aquests moments és de tal dimensió que quan la graella de la cursa anterior va quedar definida va reconèixer que els seus problemes físics “l’obligaven a buscar solucions” com aquella trapelleria, i va anar a donar-li explicacions a Viñales, que va eludir cap polèmica tot i la gesticulació evident que havia fet a la pista quan va passar. Si les Honda estan patint, les Yamaha van molt bé, i les Ducati poden treure rendiment de la recta principal del Circuit, que beneficia la seva altíssima velocitat punta, no tant a la cursa -en què estan condicionats pel consum- com, sobretot, en els entrenaments. “Estem davant de la millor Ducati de la història”, diu Crivillé, que considera que els seus pilots tenen moltes opcions a la prova vallesana. Però potser no tantes com Fabio Quartararo, el líder del campionat.

El Diable corre a ‘casa’

El pilot de Niça coneix molt bé aquesta pista, l’any passat va ser el guanyador aquí, i les Yamaha han obtingut 13 de les 29 victòries que s’han repartit a la categoria reina en aquest escenari. Aquest pilot ha crescut a Catalunya, esportivament parlant. Va començar en les proves per a nens que aleshores promovia l’activa Federació Catalana que hi havia abans de l’actual. “Quan el veies a la Copa Conti, amb unes motos tan petites, ja t’adonaves que el Fabio seria molt bo, que era diferent. És el que tenen els fora de sèrie com Márquez o com ell: que quan són petits ja apunten la seva categoria indiscutible”, comenta l’expilot Lluís Costa, que fa de comentarista a les transmissions de Catalunya Ràdio.

El Diable, com se’l coneix al pàdoc, ha guanyat tres de les sis curses que s’han disputat en el que va de temporada. Tantes com en tot l’any passat. I podrien ser quatre si no fos pels problemes que va tenir a Jerez amb la síndrome compartimental del braç dret, que el va obligar a renunciar a una victòria que tenia a l’abast i a haver de passar pel quiròfan. Pere Flores ha seguit el campionat durant molts anys com a periodista, i també com a integrant en diverses funcions de diverses escuderies: “Vaig coincidir amb el Fabio a l’equip amb què corríem el campionat d’Europa amb l’andorrà Xavier Cardelús, i allà em va cridar molt l’atenció la capacitat que tenia d’analitzar els petits detalls i de combinar l’exigència amb el bon rotllo”, explica el de Monistrol.

Però, segons Checa, “Quartararo no ho tindrà gens fàcil, perquè a part de les Ducati -sobretot la de Bagnaia, que es voldrà fer passar el mal gust de boca de la caiguda a Mugello- haurà de vigilar amb Mir, que va amb moltes ganes”. Del mallorquí, Crivillé diu: “No dona mai res per perdut, és l’actual campió. Sempre lluita fins al final i és un habitual del podi”. Una situació que contrasta molt amb la del seu company a Suzuki, el barceloní Álex Rins, que ha caigut a les quatre últimes curses, i amb la de Viñales, que després de guanyar la primera prova de la temporada ha sigut molt irregular. “El Maverick s’ha de centrar. Té el cap a massa llocs, i això que encara li queda un any de contracte amb Yamaha. Ha de focalitzar els seus objectius”, explica l’excampió mundial de Superbikes. Paraula de Checa.

stats