A l’imperi de les catalanes i catalans a les curses d’off-road no s’hi pon mai el sol. El manillar dels campionats mundials de trial, enduro i motocròs el tenen ben agafat. Aquesta és la situació que protagonitzen, arribats a mitja temporada 2021, en un any que continua marcat per les restriccions de la pandèmia.

 Toni Bou (Montesa-HRC), Mundial de trial

Una llegenda, el pilot que té més títols, el millor de la història del trial. Fa 18 anys de la seva estrena al campionat, i continua sent l’amo. Ja suma 120 victòries en les curses d’aquest certamen. Quan ja han fet quatre proves i en queden tres per al final de la campanya, novament és el més ben posicionat per obtenir el seu quinzè mundial a l’aire lliure, tot i venir d’una lesió molt complicada.

 Laia Sanz (Gas Gas), Mundial de trial

La més veterana d’aquest dream team (35), suma 13 Mundials de trial. Vuit anys després d’haver canviat el trial per altres modalitats hi ha tornat i ha guanyat. A mitja temporada, és segona a tres punts d’Emma Bristow, la britànica que ha heretat el tron quan la de Corbera el va deixar, amb 7 Mundials guanyats. Si Bou s’ha refet de la fractura a la cama, la Laia sembla recuperada de la malaltia de Lyme.

Berta Abellán (Vértigo), Mundial de trial

Subcampiona mundial les tres últimes temporades, a la terrassenca li ha sortit ara una complicació en la seva aspiració a enderrocar Bristow com a actual dominadora del trial femení. Per si no en tenia prou amb la de Sherco, la pilot de Vértigo ara també ha de lluitar contra Laia Sanz. De moment, Abellán ocupa el tercer lloc del campionat, darrere de les dues millors campiones de l’esport de l’equilibri dinàmic.

Josep Garcia (KTM), Mundial d’enduro

El campió mundial d’Enduro2 del 2017 ha tornat a la seva especialitat després de tres anys a l’estrambòtic WESS. El de Súria ha hagut d’adaptar-se novament al campionat a les proves de Portugal i Itàlia, però ràpidament va guanyar tres de les quatre jornades disputades a Estònia i Suècia. Ara és segon de la classificació d’Enduro2 i EnduroGP, quan queden dues curses perquè s’acabi la temporada, i té opcions de títol.

Jaume Betriu (KTM), Mundial d’enduro

El de Coll de Nargó acompanyarà a finals d’agost Garcia, Marc Sans i Cristóbal Guerrero en l’equip de la Federació Espanyola que dirigeix el català Iván Cervantes i que aspira a guanyar el Trophee dels Sis Dies d’Itàlia. Betriu va segon a Enduro3, amb un bon marge sobre el tercer classificat, i després d’haver estat per ara al podi en totes les cites d’aquest mundial tan interessant.

Laia Sanz (Gas Gas), Mundial d’enduro

Temporada de retrobaments per a ella. No únicament amb el trial, també amb el Mundial d’enduro, on té cinc campionats, i feia quatre anys que no hi competia. Després de dues proves, i quan només en queda una (a França, a mitjans d’octubre), la reina disposa de vuit punts de diferència sobre la seva immediata perseguidora. Entre el trial i el TT, ¿Sanz arribarà als vint títols mundials el 2021?

Mireia Badia (Gas Gas), Mundial d’enduro

No ha de ser fàcil admirar tota la vida una esportista mítica com Laia Sanz i que de cop i volta sigui la teva rival. Això és justament el que li passa a la pilot del Bages, que enguany té l’oportunitat de millorar el subcampionat mundial de la temporada passada. S’ho jugarà tot a l’última prova, a Langeac, però de moment va a vuit punts de la seva ídol i companya a Gas Gas.

Daniela Guillén (KTM), Mundial de motocròs

Només té 15 anys però ja s’ha estrenat al Mundial de motocròs, gràcies a la iniciativa de la Federació Espanyola. La de Lloret de Mar va debutar recentment al GP de Txèquia i va sorprendre amb una remuntada espectacular (més de 30 llocs) a la mànega del debut tot i caure a la sortida per culpa dels nervis. A Loket va ser setena, però va arribar a anar quarta. Aquest cap de setmana hi torna a Bèlgica.

El cotxe de la F1 per al 2022 no enamora gaire

Quan érem petits i dibuixàvem un F1, sempre començàvem fent-ho per les rodes. Aquelles gomes del darrere tan grosses i amples que havíem vist als monoplaces a Montjuïc. Després venien les del davant, una mica més petites, a continuació els alerons, i finalment el casc del pilot que hi anava a dins.

Avui la màgia d’aquest ritual s’ha evaporat. I no pas perquè la canalla ja no dibuixi cotxes, ni de F1 ni d’anar a passejar, sinó perquè el futur que comença l’any vinent ens portarà uns bòlids amb uns pneumàtics potser fins i tot més petits que els que potser portem al nostre cotxe d’anar pel carrer. Les llandes de 18 polzades que entraran en escena a partir del 2022, o la reducció de les mides dels elements aerodinàmics que ens esperen, faran que els cotxes que veurem als GP de l’any vinent perdin una part del sex appeal que tradicionalment ha definit aquesta categoria, la divisió d’honor de l’automobilisme esportiu.

El reglament tècnic canvia a partir de l’any vinent, amb la intenció de fer el campionat més competitiu (i econòmic), a base d’igualar les oportunitats de les diferents escuderies, que hauran de partir de zero per dibuixar les seves apostes per al futur de la categoria. Aquest any alguns equips (com ara Mercedes) tenen el cap més en la configuració del cotxe per a l’any vinent que no pas en reeixir amb el d’aquesta temporada. Aquest és un factor que ha potenciat les opcions de Red Bull, com estem veient, entre d’altres. Fa pocs dies, a Silverstone, Ross Brawn –actual responsable tècnic de la F1– va presentar, amb altres directius de la F1, la maqueta de com serà aquest cotxe que ens espera.

El seu aspecte, tot i que ara és més petit (com passava amb els F1 d’abans), no acaba d’engrescar els aficionats, que han manifestat el seu descontentament a través de les xarxes. Caldrà veure’ls en acció, però segur que si ens han de portar curses emocionants, ens semblaran els cotxes més bonics del món. Com va dir Enzo Ferrari: “El cotxe més bonic és el que guanya, sempre”.