La Guantera
Motor 25/06/2021

W Series: la (mal) anomenada “F1 de les dones”

3 min
Belén Garcia

BarcelonaDesprés de sis proves experimentals que es van disputar el 2019 com a complement d’algunes curses del DTM, i per iniciativa d’un amic de la infància de David Coulthard -el filantrop escocès Sean Wadsworth-, el campionat de les W (Woman) Series s’havia d’haver posat en marxa l’any passat, però l’esclat de la pandèmia ho va impedir. Ara ha arribat el moment i, gràcies a la implicació de Ross Brawn -un dels enginyers més brillants de la història de la F1 i actual director esportiu dels Grans Premis del Mundial-, les vuit curses del calendari de les W Series del 2021 coincidiran des d’avui fins a l’octubre amb proves de F1.

Tot i la seva coneguda misogínia i el seu habitual refús a la participació de dones pilot a les curses de F1, Bernie Ecclestone ja volia promoure un campionat semblant abans que la companyia Liberty Media heretés les regnes de la categoria reina. A la F1 hi ha hagut diverses dones que han participat als Grans Premis. L’última va ser Sussie Wolff, que va prendre part en algunes sessions d’entrenaments lliures amb Williams. Actualment la majoria de les escuderies tenen moltes dones desenvolupant rols molt importants, sobretot des del punt de vista tècnic. Però la creació d’un campionat exclusivament per a dones també ha generat algunes crítiques, com les de la britànica Pippa Mann, que corre als Estats Units, o la italiana Simona de Silvestro. Claire Williams, l’antiga màxima responsable del team creat pel seu pare, Sir Frank Williams, també considerava discriminatori que dones i homes correguessin per separat, tot i que després ha avalat el nou certamen.

Per promocionar les W Series se les ha presentat com “la F1 de les dones”, com es va fer amb la Fórmula-e, venuda com “la F1 elèctrica”. Però ni els cotxes a piles del campionat creat per Alejandro Agag tenen res a veure amb els monoplaça dels GP ni els de les W Series són F1. Al Red Bull Ring veurem com els bòlids que faran servir les 18 participants de 12 països diferents són, en realitat, modestos monoplaces de F3. De prestacions més aviat reduïdes comparats amb els F1. Tots són iguals, concretament equipats amb el xassís Tatuus T-318 i calçats amb els poc competitius pneumàtics Hankook.

Una catalana entre les participants 

A la graella hi trobem una catalana: Belén Garcia, de l’Ametlla del Vallès, de 21 anys, que no ha tingut ocasió de rodar mai a les pistes d’aquest curs d’estrena (Red Bull Ring en dues ocasions, Silverstone, Hungaroring, Spa-Francorchamps, Zandvoort i l’autòdrom Hermanos Rodríguez), tot i que va ser la primera classificada de la divisió femenina del Campionat d’Espanya de la F4 del 2019, i va ser la primera guanyadora absoluta d’una cursa mixta d’aquest campionat. Per a ella, “les W Series suposen el millor camí per arribar algun dia a la F1, el somni de tota pilot”. També hi haurà dues valencianes: Nerea Martí, d’Albalat dels Sorells, 19 anys, que ha preparat el curs al Centre de Tecnificació del Circuit Ricardo Tormo i que explica que tant ella com el seu pare es van posar a plorar al conèixer que l’havien seleccionada pel campionat; i Marta García, de Dènia, 20 anys, que ha passat moltes hores al simulador a la seu de l’equip d’Adrián Campos, a Alzira, buscant el somni de succeir l’enyorada María de Villota, l’única espanyola que s’ha acostat al món de la F1 més enllà de l’exòtica experiència signada per una altra valenciana: Carmen Jordà, més amoïnada pel glamur del pàdoc que per la posada a punt del cotxe.

De les tres, Garcia és qui té més experiència, ja que va participar a les primeres curses de les W Series del 2019, amb una victòria al circuit alemany de Norisring, sortint des de la pole, i un podi a la prova inaugural a Zolder (Bèlgica). Aquests resultats li van permetre acabar en quart lloc d’una temporada dominada per l’anglesa Jamie Chadwick, que és la gran favorita juntament amb la italiana Vicky Piria.

Belén Garcia diu que “ha nascut per ser pilot”, tot i que ho compagina amb l’atletisme i els estudis d’enginyeria. A entusiasme no la guanya ningú, ni tan sols el seu pare, que tot i que frega els 60 no para de córrer (i de guanyar) curses de tota mena des que va començar com a motorista fa gairebé 40 anys! Com no havia de voler ser pilot la filla?

Córrer al Mundial de ral·lis als 91 anys

Les girafes, les zebres, els antílops i altres animals salvatges que acostumen a abeurar-se al llac Naivasha tornaran a córrer esporuguits. I és que la majoria de les bèsties de la Gran Vall del Rift, a Kènia, no han conviscut mai amb uns cotxes tan ràpids com els que veuran passar de ben a prop aquest cap de setmana, ja que torna a disputar-s’hi el Ral·li Safari 19 anys després de l’última edició en què aquesta cursa va puntuar pel campionat mundial.

Al podi de sortida de Nairobi, als Ogier, Evans, Neuville, Tanak, Rovanpera o al càntabre Dani Sordo aquesta vegada s’hi suma Sobieslaw Zasada, de 91 anys! Fins ara el pilot més gran que s’havia inscrit a una cursa del campionat mundial de ral·lis era el noruec Leif Vold-Johansen, que va conduir al Montecarlo del 1984, amb 82 anys, i hi va tornar el curs següent, però com a copilot. “L’experiència és el repte d’arribar a la meta de Naivasha, i sobretot comparar com són els ral·lis d’avui amb els que vaig córrer en el passat. Tinc la sensació que abans eren tres o quatre vegades més complicats que els d’avui”, explica Zasada.

El Safari d’enguany -sisena cursa del campionat mundial- dura tres etapes, i amb 320 km cronometrats té poc a veure amb les edicions d’abans, quan els equips havien de fer llargues jornades de competició extrema en què es feien recorreguts de prop de 6.500 quilòmetres durant tres dies i tres nits consecutives. El pilot polonès s’enfrontarà a rivals ¡70 anys més joves!, com el seu net Daniel Chwist. L’entusiasta Zasada va guanyar tres vegades el campionat d’Europa (1966, 1967 i 1971), que tenia la màxima consideració fins que al 1973 es va crear el campionat mundial, i en va quedar subcampió tres cops més. 

El veterà esportista correrà aquesta ocasió amb un Ford Fiesta, però en el passat havia estat oficial de marques com Steyr-Puch, Porsche, BMW o Mercedes. Al seu historial hi ha vuit participacions a la cursa africana, amb la segona posició del 1972 com a millor resultat a Kènia. L’última vegada que hi va córrer -fa ja 24 anys- es va classificar en el dotzè lloc, acompanyat d’Ewa, la seva dona, que feia de copilot al Mitsubishi Lancer que duien.

Sobieslaw Zasada
stats