Quan Marc Márquez va anar a Qatar fa dues setmanes perquè el vacunessin contra el covid-19, atenent la invitació que el govern d’aquell país havia fet a tota la comunitat de MotoGP, només s’hi va estar una mica més d’un dia. Per aprofitar l’estona mentre arribava l’hora d’agafar el vol de tornada va decidir continuar els exercicis de rehabilitació al gimnàs de l’Hotel Ritz-Carlton de Doha, on s'estan la majoria de pilots del campionat des que van començar els entrenaments de pretemporada. El cerverí es va posar amb la màquina de rem, i tothom (i per tothom hem d’entendre diversos dels seus rivals, que també eren allà) va veure molt aviat que el nivell de musculació del seu braç dret, el lesionat, ja espanta gairebé tant com l’esquerre.

Després de l'última revisió mèdica feta a la clínica Ruber de Madrid, Márquez va rebre el vistiplau dels metges per anar en moto. Primer ho va fer amb una minimoto en una pista de kàrting. L’endemà va anar a Montmeló amb una moto que és una rèplica de la que fa servir per competir i que, diuen, dona unes prestacions comparables a les MotoGP de fa un parell de temporades, que podem matricular i fer servir per anar pel carrer... si disposem dels més de cent mil euros que demanen per aquest míssil.

La imatge del pilot català amb una moto pintada com l’oficial envoltat de tots els seus mecànics, que el cuiden i mimen com ningú, va fer la volta al món, i, tot i que no van transcendir els temps que va obtenir aquella filmació, va generar el mateix efecte esporuguidor que la seva compareixença al gimnàs qatarià. Ni el mateix Mick Doohan, un mestre de la guerra psicològica, capaç d’acollonir els rivals només amb la mirada, ho hauria fet millor.

Canvi forçat de plans

En Marc estava recuperat. Tot semblava indicar que aniria a Losail, un circuit que mai no li ha agradat gaire (només hi ha guanyat un cop), com a mínim per participar en els entrenaments de la primera cursa i avaluar “amb foc real” si estaria bé per córrer la segona, vuit dies més tard. Per això va anar a rebre la primera dosi de la vacuna. Però després va arribar l’entrenament que havien programat al circuit de Portimão, i els plans es van torçar. La pista portuguesa és molt exigent, sobretot amb les frenades en baixada, on s’arriba amb la forquilla al màxim de compressió i convé que els braços dels pilots siguin capaços de subjectar ben fort el manillar. Però va aparèixer el dolor, les alarmes es van encendre i per això els metges van desaconsellar totalment la participació en els dos primers GP del curs. Aquesta vegada no s’han volgut repetir les errades del passat, les coses s’han fet bé i la prudència ha guanyat la partida a l’entusiasme.

El 12 d’abril haurà de passar una nova revisió mèdica que l’hauria d’autoritzar a córrer a l’Algarve. Però ja sonen moltes veus que diuen que la tornada potser no es produirà fins a la quarta cursa, a Jerez, a començaments de maig. Ni el mateix Marc ho sap a hores d’ara. Mentalment està preparat per tornar –aquesta lesió no és pitjor que la que va tenir a la vista quan corria a Moto2–, però el cap va per un costat i el braç per un altre, pel que vulguin dibuixar les lleis de la física, que són les que han de garantir que la nova placa de titani que li van posar per fixar l’húmer no salti pels aires a la primera frenada contundent que hagi de fer. Segons Alex Crivillé, “quan el Marc torni estarà preparat per tornar a guanyar”.

El factor velocitat

La seva absència en les primeres curses de l’any, lluny de relaxar els competidors, encara els posa més pressió. Joan Mir va guanyar el títol de la temporada passada amb una mitjana de només 12,2 punts per cursa, una de les pitjors signades pel campió en tota la història de la categoria. Això va ser així perquè, sense Márquez, les victòries van quedar molt repartides, i perquè el mallorquí va fer una campanya de menys a més, i la seva primera victòria no va arribar fins al final.

El de Suzuki té un tarannà tranquil, i no sembla que s’hagi d’atabalar a començament de la temporada i canviar d’estratègia. Ahir reconeixia en la roda de premsa que “la moto és la mateixa de l’any passat, no ha canviat gaire, i el repte és guanyar una mica més de velocitat punta a les rectes”. El reglament tècnic no ha canviat gens per enguany, els motors estan congelats, i per això el repartiment de forces no serà gaire diferent del 2020. Al francès Sylvain Guintoli, provador de la marca japonesa, se li va escapar fa poc que fins i tot ja estan provant peces per a la moto del 2022, tot per guanyar velocitat.

Losail és un circuit amb una recta molt llarga. Històricament, les Ducati han anat molt bé en aquesta pista gràcies al seu motor potent. Jack Miller ho va confirmar amb el millor temps de la pretemporada i, tot i que només ha guanyat una cursa (i amb pluja), és el gran favorit per a una victòria que pot suposar una puntuació extra si tenim en compte que correran dos caps de setmana consecutius en aquest circuit.

Però l’australià sap que córrer amb la Ducati de l’equip oficial no és el mateix que fer-ho amb la de l’escuderia Pramac. “Aquests dies he notat molta més pressió que mai, amb la manera com em tracta la gent. Hauré d’aprendre a gestionar-ho”, explicava aquest pilot a qui moltes vegades s'ha atribuït una certa feblesa en moments clau.

Al maig el campionat passarà per Mugello, per casa de les Ducati, una altra pista amb una recta molt llarga que els beneficia. I després pel Circuit de Catalunya, on també poden treure molt suc de les seves prestacions. En absència de Márquez, les primeres curses del campionat seran molt importants per intentar marcar diferències, ja que quan torni probablement ho farà amb l’ullal esmolat.

Yamaha, massa temps de sequera

Les declaracions de Fabio Quartararo en la pretemporada no són gaire esperançadores per als seguidors d’aquesta marca. El francès ha insinuat que la moto no ha solucionat els problemes que tenia. La Yamaha sempre depèn molt de com s’adapti als neumàtics, i enguany hi ha hagut pocs dies per provar coses i, a més, condicionats per les tempestes de sorra, que van deixar l’asfalt amb una adherència molt crítica. Aquesta temporada tindrà Viñales com a company, que ha de confirmar unes expectatives que porten massa temps esperant. A l’equip satèl·lit hi haurà dos bons amics: el prometedor Franco Morbidelli –que va fer un magnífic final de temporada al 2020– i el veterà Valentino Rossi. Als 42(!) anys, correrà sense cap mena de pressió i sense haver de demostrar res. Rossi és un actiu per al campionat. Però les seves últimes declaracions (“Tenir covid em va provocar soledat. Ara aquest vell potser ja només te ganes de tenir fills”) fan pensar que potser ha arribat l’hora del seu comiat.

La incògnita d’Honda

Sense Marc Márquez, la campanya passada va ser un desastre per a Honda. El seu germà Àlex continuarà defensant aquesta marca, però ara des de l’equip filial LCR, on potser no tindrà tanta pressió com el 2020. Però en la pretemporada ha tingut moltes caigudes, i algunes de molt fortes. L’altra cara de la moneda l’ha signat el seu substitut a Repsol-HRC. Pol Espargaró ha demostrat una gran solidesa en els entrenaments previs i una adaptació fulgurant a una moto molt complicada i feta a mida de Marc Márquez. “L’Honda m’ha semblat una moto difícil, certament, però no tant com deia tothom abans de pujar-hi”, va comentar el de Granollers ahir a Doha.