L’Audi A3 té una missió molt complicada: ha de brillar amb llum pròpia en un segment on el rei és el Volkswagen Golf, el germà petit del compacte d’Ingolstadt. Per acabar-ho d’adobar, el Seat León comparteix plataforma (la famosa MQB del grup Volkswagen), bastidor i elements mecànics amb tots dos, i a un preu sensiblement inferior.

Tot i intentar no canibalitzar-se mútuament –el Golf apunta a un públic més generalista que l’A3–, els dos models porten convivint al mercat des de l’any 1996, quan la primera generació de l’A3 va aparèixer al mercat. L’actual és la tercera generació del bavarès, que porta al mercat des de l’any 2012, tot i que l’any passat va rebre una actualització estètica i mecànica.

Estèticament l’Audi A3 conserva l’essència del disseny del primer model, alhora que manté la fisonomia pròpia que caracteritza l’estètica dels models d’Ingolstadt. Curiosament, Audi és la darrera marca del món que encara presenta tantes variants de carrosseria sobre el seu model compacte. Així doncs, els compradors poden escollir entre una carrosseria de tres portes, una de cinc (anomenada 'sportback'), una variant de tipus berlina o sedan i una versió descapotable o cabrio.

Això sí, la nostra unitat de prova, que disposava del paquet estètic S Line, incorporava unes precioses llandes de dinou polzades, fars LED davanters i posteriors –amb intermitents dinàmics Audi Matrix Led–, un aleró específic al sostre i una suspensió esportiva específica que rebaixa l’altura del cotxe en 25 mm.

Els interiors de la nostra unitat de proves disposen també uns còmodes seients esportius de cuir, un volant de tres radis de pell amb lleves, pantalla TFT amb sistema 'virtual cockpit' de deu polzades al panell d’instrumentalització, diverses insercions d’alumini i un magnífic sistema d’àudio de catorze altaveus signat per Bang&Olufsen.

Curiosament aquesta nova generació de l’A3 és tan tecnològica –disposa d’un lector de targetes de dos terabytes i el sistema de connexió amb els 'smartphones' i tauletes mitjançant Bluetooth anomenat 'smartphone interface'– que per primer cop en la seva història prescindeix de lector de CD. I és que ¿qui carrega amb els CD quan disposa de Spotify al seu 'smartphone' i pot escolar la seva llista de reproducció vinculant el telèfon al cotxe?

Val a dir que la nostra unitat, amb tots els extres de confort i estètics, estava realment ben acabada. Els diferents sistemes d’infoentreteniment funcionaven a la perfecció, i el seu accionament era pràctic i intuïtiu. Un dels aspectes que més em va sorprendre va ser la qualitat i la nitidesa de les imatges del 'virtual cockpit' i la pantalla digital TFT i les seves opcions de personalització.

Amb tots els extres que incou, el configuratiu d’Audi indica un preu final de més de 40.000 euros, quan sobre el paper la mateixa versió amb els acabats de sèrie costa 29.650 euros, descomptes promocionals al marge. Més de 10.000 euros en extres són molts, però val a dir que els acabats i l’equipament de la nostra unitat de premsa eren realment espectaculars.

Tres portes, mala habitabilitat

La nostra unitat disposava de la carrosseria de tres portes, una 'rara avis' en el segment que tendeix a eliminar aquest tipus de carrosseries. I és que tot i ser estèticament molt agraïdes gràcies a generar una imatge cupè, juvenil i esportiva, aquest tipus de carrosseries no són les ideals, si hem d’utilitzar les places posteriors amb freqüència.

I és que l’espai que queda entre el pilar B i el seient davanter reclinable és força reduït, i ens obligarà a fer exercicis de contorsionisme per accedir a les places posteriors. Els seients esportius de la nostra unitat de premsa dificultaven encara més l’accés a la part posterior de l’habitacle.

A més, les places posteriors, que teòricament poden allotjar tres ocupants, són en realitat aptes per a tan sols dos adults, i que tampoc tinguin les cames gaire llargues, ja que l’espai resultant per als ocupants de les places posteriors és més aviat escàs. En el cas que tingueu infants o en vulgueu tenir en un futur, més val que opteu directament per una carrosseria de cinc portes, sigui 'hatchback' o sedan.

El maleter tampoc no és el punt fort d’aquest A3 de tres portes, ja que homologa una capacitat màxima de 365 litres i una amplada de 98 centímetres, una mica per sota dels millors dels seus rivals en aquest segment. Ara bé, els compradors que se senten atrets per carrosseries de tres portes tampoc necessiten maleters més grans.

Una mecànica coneguda i eficient

En l’apartat mecànic, la nostra unitat de premsa portava un motor més conegut, el propulsor dièsel 2.0 TDI, que oferia una potència de 150 cavalls a les rodes davanteres. El motor anava associat a una caixa de canvis S Tronic (nom que pren el canvi DSG en els models d’Audi) de doble embragatge i sis velocitats, amb la qual feia un maridatge realment treballat.

Ara bé, una de les coses que no m’acaben d’agradar de les palanques de canvis automatitzats del grup Volkswagen és el fet que si volem prendre el control en mode seqüencial o manual (pujar i baixar a voluntat) la palanca, l'hem de fer pujar per engranar una velocitat superior i moure-la cap enrere per abaixar-la. Aquest sistema, utilitzat per tot el grup VAG, té molta lògica, però és exactament oposat al que utilitzen la resta de fabricants, cosa que pot induir a l’error durant els primers quilòmetres de circulació.

Una dinàmica molt equilibrada

Una de les coses que més destaca de l’Audi A3 és el seu comportament neutre, eficaç i, sobretot, honest. Tot i que disposa de diversos modes de conducció del sistema Audi Drive Select (anomenats 'efficiency', 'comfort', 'auto', 'dynamic' i 'individual') que varien la resposta del motor, la rigidesa de la direcció i la gestió de la caixa de canvis, l’A3 es mostra segur i eficaç independentment del mode seleccionat.

Val a dir que el xassís i el bastidor presenten una bona rigidesa torsional, i gràcies a la suspensió esportiva i les generoses llandes i pneumàtics de la nostra unitat, l’Audi A3 mostra un aplom i una seguretat que el fan anar pràcticament sobre rails independentment de l’entorn pel qual circuli.

El que caracteritza l’A3 2.0 TDI S Tronic en marxa és la seva rapidesa. El motor –que ja coneixem per altres vehicles del grup– és potent i eficient, capaç d’accelerar de 0 a 100 en poc més de vuit segons i mantenir mitjanes de consum reals al voltant dels cinc o sis litres, en funció del tipus de conducció i el mode seleccionat (això sí, oblideu-vos dels 4,4 litres als 100 quilòmetres que promet a la seva fitxa tècnica).

La potència del motor, la rapidesa de la caixa de canvis S Tronic, el paquet S Line i un bastidor de gran qualitat fan que l’experiència al volant d’aquest A3 sigui realment satisfactòria, amb la potència i agilitat necessàries per no haver de patir en cap avançament –de fet, jugar amb les lleves i la palanca de canvis per avançar és una delícia–, amb un interior molt ben aïllat acústicament i amb una suspensió prou ferma per afrontar trams regirats, però mantenint un alt grau de comoditat dins l’habitacle.

Fins i tot aquesta sensació de comoditat i potència fan que l’A3 tingui un comportament molt neutre, però no gaire esportiu. I és que malgrat disposar de potència suficient i paquet S Line, no és un S3: potser en mode 'dynamic' la direcció hauria de ser una mica més incisiva i directa, sobretot tenint en compte el 'savoir faire' dels sistemes de control de tracció i estabilitat, que ens permeten certes llicències al volant corregint-nos i fent-nos creure més bons conductors del que som en realitat.

Això sí, la gestió de la caixa de canvis i el motor, que es pot estirar fins al llindar de les 5.000 rpm, està realment ben aconseguida i ofereix la potència de forma contundent entre les 3.000 i les 4.000 rpm. A més, el sistema de frenada (amb frens de disc ventilats a l’eix davanter i senzills al posterior) aturen els més de 1.300 quilos de l’A3 amb seguretat i contundència. Ara bé, cal estar atent al velocímetre, ja que superar les velocitats legals és relativament fàcil i a causa del seu comportament neutre i noble podem no adonar-nos de la velocitat a què circulem. Res greu, ja que si ho desitgem podem accionar el limitador de velocitat per mantenir la marxa constant dins els límits de la legalitat.

Per contra, si seleccionem el mode 'efficiency' o 'comfort', la caixa S Tronic engrana una marxa superior a partir de les 1.800 revolucions, estalvia carburant i manté un rang de potència suficient per moure’ns en àmbits urbans o per autopistes i carreteres ràpides de forma relaxada.

Tot i que el preu base de l’A3 S Tronic de 3 portes és de poc més de 29.000 euros, la nostra unitat de prova, equipada amb pràcticament tots els extres, s’enfilava fins als 44.050 €, un preu una mica elevat que, si bé es pot justificar per la seva càrrega tecnològica, el pot allunyar de bona part de butxaques del nostre país.

Conclusió

Probablement, l’Audi A3 2.0 TDI S Tronic de tres portes és el compacte de gamma alta més equilibrat, eficaç i complidor del segment, capaç de dominar diversos registres amb una estètica racional i estilitzada. A més, presenta una gran quantitat d’extres d’equipament que el poden fer encara més còmode, exclusiu i, sobretot, tecnològic. Això sí, si heu de fer servir les places posteriors amb relativa freqüència, la versió de tres portes no és la més adequada per a vosaltres.