LA GUANTERA

Yamaha T-Max: continua sent la referència absoluta

La nova versió de la Yamaha T-Max és més lleugera i maniobrable. / YAMAHA Zoom

Quan Genichi Kawakami va crear el 1955 la marca Yamaha ho va fer seguint la filosofia Kando, un sentiment que genera satisfacció, i sobretot diversió, quan trobem alguna cosa de valor que traspua qualitat i ofereix un bon rendiment. Seguint aquesta inspiració, la casa japonesa va presentar el 2001 la T-Max, un concepte de vehicle que marcaria el punt de partida d’una categoria de motos nova: els maxiescúters.

Aquesta definició engloba vehicles de dues rodes, normalment de cilindrada elevada -de 400 cc en amunt-, que combina la versatilitat d’un escúter amb les prestacions d’una moto. I la T-Max és, des del primer dia, això: una bona moto amb aparença d’escúter que suma les millors virtuts dels dos mons.

Aquesta història va començar el 2001. Des d’aleshores hi ha hagut cinc generacions d’un model que, amb més de 233.000 unitats venudes en setze anys, no només és el maxiescúter més venut a Europa, sinó un dels productes de més èxit comercial del catàleg de la marca dels diapasons creuats.

Ara arriba la sisena generació de la T-Max, disposada a consolidar l’hegemonia en aquest segment on cada vegada hi ha més competidors que han nascut a l’ombra del lideratge conceptual d’aquesta Yamaha, però -de moment- sense desbancar-la del tron on continua asseguda com a reina mare de l’espècie.

En una carretera amb molts revolts s’ha de tenir una certa habilitat per deixar enrere amb una moto convencional un usuari relativament espavilat al manillar d’una T-Max. I és que les seves reaccions i comportament dinàmic són com els d’una moto... perquè és una moto (xassís, motor, frens i suspensions) amb aspecte d’escúter. I no únicament això, sinó que és una moto... esportiva.

L’agilitat de les T-Max a les carreteres secundàries ja és llegendària. Però això pot ser una arma de doble tall perquè, normalment, les motos esportives no són especialment confortables. I no és que la T-Max fos incòmoda, però a Yamaha han buscat amb aquesta sisena generació primar els aspectes més pràctics per damunt de les prestacions.

Per això, més enllà d’una exhaustiva renovació estètica, la T-Max 530 estrena bastidor i transmissió, a part de molts detalls més que fan que sigui nou quilos més lleugera que la generació anterior. Ara en pesa 213, i és més àgil i maniobrable que abans.

De fet, la nova T-Max són tres motos, ja que a la versió estàndard s’hi afegeix l’SX -la més esportiva- i la DX, plena de detalls exclusius per tot arreu. El motor continua sent un bicilíndric al qual no s’han introduït grans canvis, més enllà dels necessaris perquè pugui complir la normativa Euro4 que regula les emissions contaminants. Els principals canvis, més enllà dels estètics, afecten sobretot la part dinàmica, on destaca el comportament magnífic del xassís, els frens i la suspensió.

Però l’aspecte més impactant de la nova T-Max és la gran quantitat de tecnologia que incorpora. D’entrada disposa de dos programes per modificar el comportament del motor i fer-lo més o menys “agressiu” segons si triem la funció S (Sport) o T (Town). A més, la moto compta amb un sistema de control de tracció (TCS) que millora la seguretat, ja que adapta la motricitat automàticament, en funció del nivell d’adherència de la superfície per on circulem; i si la resposta no ens convenç, o la volem “modular” nosaltres mateixos, sempre tenim l’opció de desconnectar-lo. La T-Max també disposa de control de velocitat de creuer, i la podem engegar sense necessitat d’inserir la clau a cap pany, a través d’un dispositiu smart key que inclou un immobilitzador electrònic.

La nova Yamaha està plena de detalls, com la possibilitat -en algunes versions- de graduar elèctricament l’alçada de la pantalla segons el nivell de protecció al vent que vulguem i en funció de la velocitat. La firma japonesa ha creat l’aplicació My TMax Connect, que, a través del telèfon, dona accés a moltes dades i opcions, entre les quals un localitzador del vehicle, molt útil en cas de robatori d’una moto tan llaminera.

F itxa tècnica

PREU: Des de 12.299 €

MOTOR: 2 cil., 4 T, 530 cc, 46 cv

CANVI: CVT automàtic

ALÇADA SEIENT: 800 mm

PES: 213 kg

SUSPENSIÓ DAVANT: forquilla de 120 mm

SUSPENSIÓ DARRERE: basculant de 117 mm de recorregut

FRENS: disc davant (2 de 267 mm) i darrere (1 de 282 mm)

DIPÒSIT: 15 l