LA GUANTERA

GP de Catalunya: no hi hem arribat per casualitat

01. Salvador Cañellas a l’antic Circuit de Montjuïc el 1968. 02. Valentino Rossi, Marc Márquez i Jorge Lorenzo, tres del pilots que han guanyat al Circuit.  03. Àlex Crivillé va aconseguir la primera victòria catalana a Montmeló el 1995. 04. Valentino Rossi, guanyador l’any passat. / JOAN VIÑALS / BGMOTOGP  ALBERT GEA / REUTERS MOTOGP MOTOGP Zoom

Els historiadors de l’esport del motor no es posen d’acord a l’hora d’establir quina va ser la primera competició per a vehicles motoritzats de dues rodes. Mentre que pràcticament tothom està d’acord que la primera cursa per a cotxes data del 1894, la París-Rouen, hi ha una mica de controvèrsia sobre quina va ser la primera vegada que hi va haver una cursa de motos.

N’hi ha que parlen d’una pujada a Exel, a prop de Viena, el 21 de maig del 1899. Cinc anys més tard el Motor Cycle Club du France va celebrar la Copa Internacional que, per a molts, és el primer Gran Premi de motos de la història. Durant uns anys es van fer diverses curses que constituïen un Campionat d’Europa oficiós. Primer, a una sola cursa puntuable que, independentment del país que l’acollís, rebia la denominació de Gran Premi d’Europa. I, més tard, després de la Gran Guerra, ja com un campionat que constava de vuit reunions per tot el continent.

A Catalunya hi ha constància documental d’una prova per a cotxes i motos que es va fer al passeig de Sant Joan el 1899, promoguda per la revista Los Deportes i que atorgava al guanyador l’extraordinari premi d’un dinar pagat a un restaurant de Barcelona. A les beceroles d’aquest esport a Catalunya, les competicions del motor acostumaven a reunir cotxes i motos a la vegada, d’una banda; o bicicletes i motos, sobretot les anomenades voiturettes (una mena de bicicletes amb motor), d’una altra. Però està clar que ni aquelles curses ni les que durant força anys es van fer més tard per carreteres obertes tenien res a veure amb el que entenem actualment com a Gran Premi.

El campionat mundial de motociclisme va néixer, com a tal, el 1949. Un any després, el 16 d’abril del 1950, Montjuïc -on ja feia gairebé dues dècades que s’hi feien competicions (de tota mena, fins i tot curses de speedway a l’Estadi Olímpic)- va acollir el primer Gran Premi d’Espanya de la història, la setena edició del Gran Premi de Barcelona que es va fer a la Muntanya Màgica per primera vegada el 1933 (puntuable per al Campionat d’Europa i organitzat pel Moto Club de Catalunya), però que encara no va puntuar per al Campionat del Món, una condició que no arribaria fins a l’any següent.

L’italià Nello Pagani va guanyar les curses de 125 (Mondial) i 500 (Gilera Saturno) centímetres cúbics; l’anglès Tommy Wood (Velocette), la de 350; i Alberto Milani-Ezio Ricotti (Gilera) la de sidecars. La primera victòria catalana no va arribar fins al 1968, quan Salvador Cañellas -amb una Bultaco- es va emportar la prova de 125 cc, tot i que altres pilots locals havien aconseguit resultats destacables en els entrenaments de les edicions preliminars. Montjuïc va acollir el GP d’Espanya -tot i que del 1956 al 1960 la cursa no va puntuar per al Campionat del Món- fins al 1969, quan va començar a alternar-se amb el circuit madrileny del Jarama, que havien inaugurat un parell d’anys abans.

L’última edició d’aquesta cursa que es va fer al parc barceloní va ser el 1976, amb victòries d’Ángel Nieto (Bultaco) en 50 cc, Pier Paolo Bianchi (Morbidelli) en 125, Gianfranco Bonera (Harley Davidson) en 250 i Kork Ballington (Yamaha) en 350.

L’accident mortal al Gran Premi de Fórmula 1 de l’any 1975, però sobretot la mort de Mingo Parés a les 24 Hores del 1986 i la construcció del circuit andalús de Jerez un any més tard, el 1987, van ser l’estocada definitiva del circuit de Montjuïc.

El triomf de Crivillé

El relleu al Circuit de Catalunya no va arribar fins al 1992. Sota la denominació de GP d’Europa, Ezio Gianola (Honda), Luca Cadalora (Honda) i Wayne Rainey (Yamaha) van ser els guanyadors de les tres cilindrades que aleshores formaven el programa de les curses del mundial: 125, 250 i 500 cc. La primera victòria catalana a Montmeló no va arribar fins al 1995, quan Àlex Crivillé es va emportar la prova reina amb una Honda en l’última edició de la cursa amb aquesta nomenclatura. Aquella va ser la segona de les quinze victòries que el de Seva obtindria a la categoria màxima. L’enrenou que hi va haver amb la senyera dalt del podi i l’himne d’ Els segadors sonant per la megafonia per retre homenatge a l’osonenc encara porta cua. Fins i tot hi va haver pressions que demanaven l’acomiadament dels speakers d’aquell dia, i que encara duren.

Des del 1996, la prova rep la denominació de GP de Catalunya, i la d’aquest cap de setmana serà l’edició número vint-i-dos amb aquest nom. Des d’aleshores, Valentino Rossi, amb deu victòries -set a la Divisió d’Honor-, Jorge Lorenzo, amb cinc, i Dani Pedrosa, amb tres, són els pilots que han pujat més vegades al capdamunt del podi. Veurem quins seran els guanyadors d’aquest diumenge.