El dièsel, el combustible més popular a Europa els últims deu o quinze anys, viurà un recés important de cara als propers tres lustres, segons un estudi de la consultora AlixPartners.

Segons aquest estudi, el mercat europeu el 2030 estarà dominat pels vehicles híbrids (que suposaran un 28% del total), els motors de benzina tradicionals (que resistiran amb un 25% de la quota del mercat), els vehicles plenament elèctrics (un 20%), els híbrids endollables (un 19%) i, per acabar, els motors dièsel, amb el 9% de la quota de mercat.

Aquest canvi de paradigma vindria provocat, segons la consultora AlixPartners, per un canvi en la mentalitat social (malgrat que escàndols com el Dieselgate de Volkswagen encara no han canviat les preferències del mercat), la consciència ecològica de les noves generacions i les decisions polítiques i administratives (amb Noruega com a referent del creixement exponencial del motor verd).

Canvi d’infraestructures

Si les previsions de l’estudi es compleixen (encara que només sigui en part), Europa viurà una revolució energètica els pròxims anys, ja que caldrà preparar una xarxa eficient i realista per satisfer les necessitats energètiques dels vehicles elèctrics i/o endollables en un futur no gaire llunyà.

Segons les projeccions de l’estudi d’AlixPartners, la baixa demanda de motors dièsel farà que s'encareixin de forma significativa els costos de fabricació, cosa que podria provocar que de les 62 fàbriques de motors tèrmics que actualment hi ha a Europa es passi a només 7 centres productius, mentre que les plantes de muntatge dels motors elèctrics per a automòbils augmentarà fins a arribar als 40 centres productius, catorze més que els actuals.

Per últim, l’estudi preveu una rebaixa considerable dels costos de producció dels vehicles elèctrics, cosa que els faria més atractius des del punt de vista comercial i afavoriria el pas vers els vehicles de zero emissions.

Estem preparats?

En l’actualitat Barcelona disposa de més de dos centenars de punts de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics, dels quals només una cinquantena estan gestionats directament per l’Ajuntament de Barcelona. Si segons les projeccions vora el 39% dels vehicles el 2030 han de ser elèctrics o híbrids endollables, el volum de cotxes que necessiten punts de recàrrega elèctrica seria molt superior a l'oferta de punts de recàrrega disponible actualment.

Desgraciadament no és estrany trobar sorpreses desagradables quan volem fer ús d’aquests punts, ja que massa cops els connectors ràpids no funcionen correctament, o no és possible (per motius d’espai o de llargada del connector) endollar dos vehicles alhora.

L’exemple de la capital catalana és extensible al conjunt del territori, però és especialment cridanera l’absència de punts de recàrrega a àmplies zones del país. Per exemple, a tot el Solsonès, al Priorat o als dos Pallars no existeix cap punt de recàrrega ràpida, o a comarques com ara la Garrotxa només n’hi ha un, i encara vinculat a un concessionari comercial. A més, a moltes poblacions catalanes és necessari obtenir una targeta local (només vàlida per a aquell municipi) per poder recarregar els vehicles elèctrics.

Malauradament el país no està preparat ara com ara per afrontar un repte tan important com és el de la mobilitat elèctrica, i fins avui tampoc ha sorgit cap iniciativa institucional, industrial i empresarial per construir al Principat plantes de muntatge de motors elèctrics a gran escala, un sector amb molt marge de creixement i que podria ser un estímul important per al conjunt del teixit industrial català.