Els motors atmosfèrics -és a dir, sense turbo- de dotze cilindres en V és un dels símbols d'identitat de la marca italiana. De fet eren aquests motors els favorits del fundador de la companyia, Enzo Ferrari, que els considerava autèntiques obres d'art de l'enginyeria del seu temps.

Des dels seus inicis, els models de carrer més potents i els de competició -sempre que ho permetés la normativa- han utilitzat els motors V12 atmosfèrics per alimentar l'ànima del "Cavallino Rampante", fins al punt de convertir la puresa del so i l'aparença del motor en una obsessió gairebé tan important com el rendiment que se'n pot extreure sobre l'asfalt.

Les restrictives normatives mediambientals d'emissions de Co2 havien disparat els rumors sobre la possibilitat que Ferrari abandonés aquest tipus de motors. Res més lluny de la realitat. Segons Sergio Marchionne "els nostres caps de desenvolupament no contemplen l'opció d'abandonar els motors V12 atmosfèrics per motors V8 amb turbo gràcies al desenvolupament i perfeccionament dels sistemes híbrids".

De fet, gràcies la tecnologia híbrida, els actuals motors V12 de Maranello encara es troben lluny dels llindars actuals d'emissions fixat per la Unió Europea, i segons el mateix Marchionne "els nostres motors V12 estan preparats per acomplir amb la legislació mediambiental que entrarà en vigor al 2021", i que serà encara més restrictiva que l'actual. En definitiva, la tecnologia híbrida serà la que salvarà els tradicionals motors V12 de la marca italiana. I vist el resultat amb el Ferrari LaFerrari o el 812 Superfast, no és cap mala idea.