LA GUANTERA

El preu de la sostenibilitat

Feia molts anys que omplir el dipòsit de gasolina no costava tan poc com ara. / FRANCESC MELCION Zoom

Feia molts anys que el preu dels carburants no estava tan baix com ara. Des que, a finals de novembre, els països integrants de l’OPEP van decidir no retallar la producció de petroli, la davallada dels preus -i, de retruc, la guerra comercial entre les gasolineres, sobretot les independents- ha sigut contínua.

Òbviament, el preu del petroli és determinant per establir les tarifes dels carburants. Però aquest no és l’únic factor que condiciona el preu, ja que els combustibles que alimenten els motors tèrmics no utilitzen només el petroli com a primera matèria.

Predir què passarà en el futur amb el cost del cru, i molt menys amb el volum de reserves que quedaran al planeta, si més no pel que fa al petroli convencional, és gairebé impossible.

No podem tirar la tovallola i, a pesar de la rebaixa de preus que vivim, la recerca d’alternatives a energies per moure els nostres vehicles, més enllà de les dels combustibles fòssils, continua tenint el mateix sentit, si no més, dels últims temps. Com a mínim en el terreny de la teoria, ja que a la pràctica entre els primers arguments de compra d’automòbils per part dels usuaris la voluntat de ser ecològics no hi acostuma a ser.

Abans que els valors sostenibles d’un cotxe continuem valorant-ne el preu, el disseny, el consum, la potència, l’equipament, l’habitabilitat i, malauradament, una mica més endarrere: la seguretat.

Martin Winterkorn, el president del grup Audi-VW, va dir al Saló de París que per cada gram d’emissions contaminants que els fabricants aconsegueixen reduir quan llancen un nou model al mercat han de fer una inversió de 100 milions d’euros. La despesa és salvatge, però també obligatòria, ja que cal complir amb les restrictives normes europees que han fet encara més estrets els límits permesos de contaminació.

A banda, lògicament, hi ha també les inversions pel disseny, el desenvolupament tecnològic, la seguretat... I els números no surten.

Les previsions al voltant de les vendes de vehicles elèctrics no s’han complert ni de bon tros, ja que són residuals i la majoria de les transaccions s’han fet amb institucions o amb corporacions amb voluntat de donar una imatge determinada. Hi ha un clar vencedor de la situació. Els híbrids que es poden endollar -per sobre dels que combinen un motor elèctric amb un tèrmic (de gasolina, o dièsel)- estan guanyant clarament la partida als vehicles cent per cent elèctrics.

L’escassa autonomia dels elèctrics gairebé obliga els usuaris a tenir un segon cotxe per a desplaçaments més llargs, una circumstància que no passa amb els híbrids.

Tot i les ajudes oficials a la compra, els elèctrics estan fora de preu. Però els híbrids no són barats, ni de bon tros.

Amb aquesta dissecció del negoci, sembla complicat que els fabricants puguin oferir preus competitius pels seus cotxes més sostenibles. Uns quants exemples entre els models híbrids més nous: el Mercedes S500 PHV (112.200 €), el Lexus NX 300h (64.500 €) i el VW Golf GTE -primer híbrid endollable de Volkswagen-, que tot i ser un cotxe popular no baixarà dels 41.000 euros. Amb aquestes tarifes, està clar que pocs compradors poden assumir el preu de la sostenibilitat. Per molta consciència ecològica que tinguin, la seva voluntat estarà condicionada per la butxaca.

Per què està baixant el preu dels carburants?

Les raons de la davallada del preu del petroli les trobem en una espècie de guerra geopolítica que han iniciat els seus productors tradicionals, com l’Aràbia Saudita. L’objectiu és castigar règims d’altres països explotadors de petroli a base de no retallar les extraccions, i inundar el mercat de producte. La tècnica ofega economies com la de Veneçuela, que necessita que el barril no estigui mai per sota dels 140 dòlars per poder quadrar els números. Rússia i l’Iran també estan patint moltíssim.

El moviment pendular entre l’oferta i la demanda és el que està portant l’abaratiment dels preus dels carburants. Però el líquid que fem servir per moure els nostres vehicles no és només petroli, sinó diversos productes refinats. Per això la baixada del preu de la gasolina o del gasoil no és exactament la mateixa que la del petroli.

La caiguda puntual dels preus no implica una davallada constant. Els experts ja pronostiquen una remuntada fulgurant abans d’un any.

S’està acabant realment la producció de petroli?

Tot i que hi haurà un dia que això potser sí que passarà, albirar a mitjà termini l’esgotament de les reserves de combustibles fòssils és un alarmisme reduccionista i simplista.

És veritat que l’extracció de petroli pels mètodes convencionals s’ha anat encarint, i per això han aparegut altres tipus de derivats del petroli. Però d’aquí a apuntar la fi definitiva del cru hi ha una gran distància que convé analitzar amb prudència.

El 2008, en plena crisi econòmica, els Estats Units van començar a aplicar la tècnica del fracking per mirar de localitzar un petroli alternatiu.

El mètode és més car, i a la vegada comporta molts més riscos mediambientals. Però, com si res, gràcies a això els EUA han inundat els mercats del petroli tret via fracking, i s’han convertit en un competidor força dur dels productors habituals, que ara miren de contraatacar els nouvinguts a base de rebentar preus amb un sobreexcés de producció que, tard o d’hora, hauran d’alentir.