LA GUANTERA

Els números del Circuit de Barcelona Catalunya

Aquest cap de setmana es disputa el GP d’Espanya de F-1 a Montmeló. / CIRCUITCAT Zoom

La vigília de Sant Jordi diversos mitjans de comunicació van publicar un anunci amb ofertes de treball eventual presentades pel Circuit de Barcelona-Catalunya en ocasió del GP de F-1 que es disputa aquest cap de setmana. Eren gairebé vuit-centes propostes per cobrir feines d’auxiliar, de neteja, per al servei de restauració per als bars i restaurants d’aquesta instal·lació, per reforçar els serveis de seguretat i per exercir de control als accessos. La publicació no és més que un exemple de la capacitat d’aquesta entitat per moure l’economia del país, per generar volum de negoci. L’any passat, sense anar més lluny, el Circuit va promoure 10.000 contractacions, directament (4.423) o bé a través de les empreses que tenen concessions vinculades.

Algunes vegades s’han qüestionat els resultats econòmics del que, per a alguns, no deixa de ser una interessant estructura de país i una indiscutible plataforma de projecció de la marca Catalunya a tot el món. Els més crítics han arribat a proposar la possibilitat de privatitzar el circuit, de vendre’l o, en el millor dels casos, renunciar a l’organització d’una cursa que cada any veuen més de 500 milions d’espectadors a través de les televisions de tot el món. Però de moment la Generalitat, que és la principal responsable de la gestió d’aquest recinte a través del que antigament era un consorci en el qual hi havia diverses entitats i ajuntaments, ha decidit obrir un termini d’uns dos anys per seguir analitzant la viabilitat d’aquest magnífic aparador mundial.

La sostenibilitat del Circuit no es pot mantenir només amb els ingressos procedents de la taquilla. Mentre que la xifra d’espectadors que congrega MotoGP torna a créixer (176.000 l’any passat), la motivada per la F-1 baixa (189.000 el 2015). L’èxit continuat dels motoristes catalans, d’una banda, i la previsibilitat que envolta els resultats de les curses d’aquests cotxes, de l’altra, en són les causes. Els 354.700 espectadors que hi va haver el 2007 per veure la F-1, o els 213.350 que l’any següent van anar a veure les motos, queden una mica lluny. Però les circumstàncies econòmiques no són les mateixes per a res ni per a ningú.

L’anàlisi de la rendibilitat del Circuit es pot fer des de dues perspectives: la purament econòmica, la de les xifres, però també la dels intangibles que aporta aquest recinte i tot el que hi fan.

En el segon dels casos la interpretació del seu impacte dependrà molt de l’òptica, els interessos i la sensibilitat de l’analista. En el primer hi ha una dada irrefutable: el Circuit acumula un deute d’uns 30 milions d’euros en els últims cinc anys. Però aquesta xifra prové únicament de l’estudi de l’activitat d’aquest lloc, sense tenir en compte la repercussió econòmica col·lateral que se’n deriva.

En aquest sentit, segons un informe de l’Institut d’Estudis i Professions, l’any 2014 la pista de Montmeló va generar un volum de negoci de 332 milions d’euros, i dilluns vam saber que l’impacte econòmic generat l’any passat va ser encara 8 milions superior, fins a arribar als 340. El 48,1% d’aquests 340 milions (163) provenen de la F-1; un 28,5% (97) de MotoGP, i el 23,4% de les altres activitats que es fan al Circuit, que l’any passat va mantenir la pista ocupada durant 332 dies, és a dir: el 90% de tot el curs.

Les subvencions, en risc

En contrast amb aquestes dades hi ha l’aportació anual de les administracions: sis milions de la Generalitat -diners que, majoritàriament, provenen de la taxa turística-, dos més que dóna la Diputació de Barcelona i dos provinents de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest últim cas, l’aportació amb Trias a l’alcaldia de la ciutat havia arribat a ser el doble, i amb Colau la retallada portarà probablement a la supressió de la subvenció ja el 2017.

Per als representants de Barcelona en Comú aquesta no és una prioritat, tot i que l’informe del Circuit presentat al Col·legi d’Economistes diu que la despesa que els assistents als GP fan a la ciutat és de 40,1 milions d’euros, dels quals gairebé la meitat corresponen a l’allotjament. Difícilment trobarem gaires negocis que generin tal moviment en proporció a la inversió feta en forma de subvenció.

Moltes empreses de serveis de les comarques del Vallès no volen ni sentir parlar de perdre el GP. Com a exemple: des de l’Hotel Ciutat de Granollers diuen que en el primer trimestre del 2016 -coincidint amb els dies de test de pretemporada que la F1 va fer al Circuit- el seu nivell d’ocupació va ser del 95%. I com aquest cas, molts altres.