La guantera
Motor Proves 29/10/2011

Com hi hem anat a parar, aquí?

i
Josep Lluís Merlos
3 min
Com hi hem anat a parar, aquí?

De vegades, quan ens hem passat una estona conduint un cotxe, de cop i volta és com si no recordéssim què ha passat durant una part del trajecte, com si hi hagués hagut un parèntesi durant uns instants de la nostra vida. No recordem per on hem passat fins a arribar al nostre destí, i fins i tot tenim dubtes de les maniobres que hem fet. És com si somiéssim desperts. Aquesta sensació tan estranya, que de vegades provoca una reacció sobtada com una frenada molt forta o un cop de volant, és el que s'anomena conducció subconscient. En aquest estat, els automobilistes governen el cotxe parant menys atenció als estímuls que no varien, als que són previsibles i coneguts, i tot i que sovint aquesta conducció té lloc dins els límits de la normalitat, moltes vegades som incapaços de recordar què hem fet durant un tram indeterminat del nostre trajecte.

Segons un estudi promogut per Attitudes, el programa de responsabilitat social corporativa de la marca Audi, aquest fenomen passa més sovint del que podríem imaginar. A Catalunya, un 68% dels conductors reconeixen haver viscut alguna vegada aquesta conducció subconscient, i un 22% diuen que ho fan de manera habitual. Són unes xifres una mica més baixes que a la resta de l'Estat, i força per sota de les que es donen a Madrid, la comunitat espanyola en què aquesta situació es dóna amb més freqüència.

Aquest treball d'investigació s'ha dut a terme en dues fases. La primera ha estat una enquesta sobre una població de dos mil conductors, i la segona, una part totalment pràctica. És aquesta última, precisament, la que ha seguit un mètode més interessant.

Durant uns dies van estudiar el comportament d'un grup de conductors en els seus desplaçaments més habituals. Més tard van portar un altre grup al circuit Parcmotor, a Castellolí (Anoia), i els van sotmetre a una sèrie de proves en què provocaven diversos estímuls per analitzar si els conductors els recordaven o no.

En tots dos casos es va fer servir l'anomenat Eye Tracker, que està basat en la utilització d'unes ulleres que llegeixen i enregistren els punts i la freqüència d'orientació del camp visual del conductor. En els episodis de conducció subconscient, la mirada dels automobilistes es dispersa en molts focus diferents, i crea una mena de visió perifèrica, menys concentrada en la ruta que fem, com si fos la batuda d'un radar.

Aquestes anàlisis han permès deduir que la conducció subconscient apareix a partir d'una certa experiència en la conducció, amb automobilistes amb no menys de tres anys d'antiguitat de carnet i, sobretot, en recorreguts que fem habitualment.

Els conductors més novells, per la falta de costum d'agafar el cotxe i la tensió que els provoca, no acostumen a viure aquesta experiència en la fase d'incorporació motoritzada a la mobilitat.

Encara que no hi ha un perfil gaire definit dels conductors més propensos a aquesta experiència, l'enquesta revela que tan aviat poden ser homes com dones, d'entre 35 i 45 anys, amb estudis i que viuen en entorns urbans.

La conducció subconscient barrejada amb un excés de velocitat, o amb una falta de respecte per les distàncies de seguretat, pot tenir conseqüències i ser causa d'accidents. Però normalment això no passa. I és que encara que una conducció subconscient pot fer que ens saltem un semàfor o un stop, o que agafem una direcció equivocada, normalment no va lligada a una sinistralitat gaire alta.

Encara que un 6% dels conductors enquestats veuen aspectes positius en la conducció subconscient, perquè traspua un cert relaxament i tranquil·litat per part d'un conductor que no vol malbaratar energies i pretén estalviar processos, els factors negatius pesen molt més.

El paper de l'administració

Evitar la conducció subjectiva passa per trencar les rutines en els desplaçaments habituals i, sobretot, per introduir una senyalització variable que reclami l'atenció dels automobilistes. L'administració, per tant, hi juga un paper molt important, però també els fabricants d'automòbils, amb la incorporació a l'equipament de sèrie de sistemes que detecten aquests episodis, com ara els cruise controls adaptatius, els sistemes de reconeixement dels senyals i els avisadors de canvis involuntaris de carril.

No hem de confondre la conducció subconscient amb les distraccions, que són les causants d'una tercera part dels accidents. Aquestes últimes apareixen per factors externs, com un telèfon mòbil sonant, uns nens barallant-se al seient del darrere del cotxe o la programació d'una ruta al navegador. En canvi, l'origen de la conducció subconscient és a l'interior del cervell del conductor, d'aquella persona que va a la seva i que no entén que l'acte de conduir un cotxe a més de concentració implica una certa responsabilitat.

stats