LA GUANTERA

Volkswagen Golf: valors segurs i renovats

El nou Golf recupera l’essència dinàmica i jovial de models anteriors. / VOLKSWAGEN Zoom

Que cada quaranta segons surti un cotxe totalment acabat d’una mateixa cadena de muntatge és una xifra que ens indica que estem parlant d’un model molt important. El que avui ens ocupa no és un vehicle qualsevol. El nom Golf, associat al cognom Volkswagen, és un dels més populars de la història de l’automoció.

L’any passat van celebrar el quarantè aniversari d’aquest cotxe, del qual s’han produït ni més ni menys que trenta-tres milions d’unitats a tot el món. El Golf és tota una referència en el seu segment, i després de set generacions continua marcant la pauta en un dels trams del mercat més competits i cobejats. L’any passat, per exemple, es van vendre un milió d’unitats del Golf a tot el món, la meitat dels quals es van despatxar al seu habitat natural: el mercat europeu.

Ara, des de la setmana passada, els concessionaris de la marca ja estan a punt per lliurar les primeres noves unitats d’aquest cotxe que va néixer el 1976, tot i que ja en teníem notícia des de fa un parell d’anys. Cada vegada que han llançat al mercat una generació nova d’aquest cotxe, la sortida s’ha acollit amb molta expectació. A començaments del 2000, el disseny d’aquest vehicle es va domesticar una mica; les generacions intermèdies d’aquest VW tenien una aparença una mica més burgesa que les inicials, i aquell caràcter alegre i esportiu de les primeres va quedar una mica aigualit, cosa que va fer que durant un temps perdés una mica de personalitat.

Però ara l’aspecte d’aquest vuitè Golf recupera aquella essència més dinàmica i jovial, seguint un corrent que els responsables de la marca han batejat com “la digitalització del Golf”. Aquest Volkswagen torna a ser un cotxe molt jove. Hi ha una dada que ho confirma: l’any passat l’edat mitjana dels seus compradors va baixar tres anys en menys de dotze mesos. És moltíssim. El client del Golf és més tecnològic, i jove, que l’habitual comprador de cotxes compactes com aquest.

Aquest aspecte més despreocupat arriba a partir d’una feina exhaustiva en el disseny, absolutament modernitzat, que es nota en el concepte nou dels para-xocs, els llums de led renovats o l’ interface digital de tot l’interior, que inclou un sistema d’infoentreteniment completament nou, manipulable a través d’una pantalla tàctil disponible en diferents mides, més grans que l’anterior, de 5 polzades, fins a arribar a una autèntica tele de 12,3 polzades que permet configurar a mida els comandaments del tablier, que queden molt reduïts.

No ens quedem només amb l’embolcall. La tecnologia que incorpora també és molt interessant, i el servei que fa és digne de vehicles d’un segment superior. El Golf nou ens aporta un sistema d’assistència en cas d’embussos -gairebé una conducció autònoma si anem per sota del llindar dels 60km/h- o un radar que ens ajuda a frenar en situacions d’emergència. Les motoritzacions també les han revisat. A les diverses opcions existents fins ara, s’hi afegeix un 1.5 TSI de gasolina, que promet un consum de només 4,9 litres per cada 100km gràcies a l’optimització de la desconnexió de cilindres segons les exigències de la conducció. Volkswagen incorpora un canvi nou DSG, ara amb 7 marxes, una més que abans, que també contribueix a reduir el consum de carburant. En general, aquesta generació ofereix més potència, com podem veure en la famosa versió Gti, que en l’opció més normal guanya 10 cavalls (230) i en la més esportiva, la Performance, s’enfila fins als 245, 15 més que abans.

El nou Golf continua anant un pas per davant dels seus rivals del segment. També ho fa en preu, tot i que l’aposta per equipar-lo amb aquest increment de tecnologia pot justificar la diferència de tarifa en relació amb algun d’aquests competidors, que també són grans cotxes i es presenten com a alternatives vàlides, una mica més econòmiques. El nom Golf -tota una icona de l’automoció- i el segell Volkswagen són una garantia absoluta, i ja se sap que moltes vegades, tot sovint, la tranquil·litat té un preu. El que han pagat no menys de trenta-tres milions d’usuaris en quaranta anys.