LA GUANTERA

Els Sis Dies: l’olimpíada de la moto

A partir de dimarts arrenca la 91a edició dels Sis Dies d’Enduro. / ARXIU MOTO VERDE Zoom

L’any 1913 va començar a Carlisle, Anglaterra, la competició per equips nacionals que té més història del motociclisme de fora carretera: els Sis Dies d’Enduro, inicialment coneguts com a Sis Dies de Trial (compte a no confondre’ls amb els Sis Dies d’Escòcia, que s’havien posat en marxa quatre anys abans, i per quals els pilots competeixen a títol individual). El 1981 la Federació Internacional de Motociclisme va passar a denominar-los amb la nomenclatura actual, o ISDE, per diferenciar clarament l’especialitat de l’enduro -o tot terreny, com se la coneixia originàriament- de la del trial non-stop.

A partir de dimarts començarà l’edició número 91 d’aquesta prova, que només es va deixar de fer durant les dues Guerres Mundials. Per quarta vegada, la competició es disputarà a l’Estat, on ja s’havien organitzat les edicions del 1970 (El Escorial), el 1985 (Alp) i el 2000 (Granada). En aquesta ocasió la considerada com l’olimpíada de la moto es farà a Navarra, i el circuit de Los Arcos serà el centre neuràlgic d’una competició en què participaran més de 650 pilots representants de 29 països. Fins diumenge vinent s’estaran gairebé set hores diàries a dalt de la moto per fer uns recorreguts de 300 quilòmetres per jornada, plens de dificultats, que solcaran els boscos de la comarca de Tierra Estella.

Pau Soler, de l’empresa catalana Bassella Experiences, reconeix que “no serà una edició especialment extrema, però prou plena de dificultats perquè els que l’acabin es pugui sentir orgullosos d’haver-hi competit”. El director esportiu de la prova també explica: “El principal problema serà la sequedat del terreny, que, a causa de la falta de pluges dels últims mesos, estarà molt polsegós”.

Quan fa setze anys es va disputar aquesta competició a la Cerdanya, alguns grups ecologistes s’hi van manifestar en contra, amoïnats pels possibles efectes que el pas continuat de tants motoristes podria ocasionar, erosionant el terreny, sobretot en zones com el pla d’Anyell, que és on es feien les proves cronometrades de la cursa. Anys després aquest mateix indret va acollir altres iniciatives esportives, com finals de curses ciclistes i la celebració d’etapes de la Pirena, una travessia reservada per a trineus de gossos, i l’impacte ecològic no va ser diferent. “Nosaltres deixem els terrenys per on hem passat en millors condicions que abans de fer-ho”, explica José Luis García, de la companyia Al-Kamel Systems, dedicada a cronometratges esportius per tot el món, amb base a l’Ametlla del Vallès. “Abans de començar la cursa hem dipositat uns avals bancaris als més de 50 municipis que travessarem, com a garantia que el terreny quedarà absolutament igual, i de fet ens comprometem a desbrossar alguns camins, a netejar-los de les bardisses que puguin ser origen d’incendis posteriors”, explica García.

Quan el Ral·li Dakar va passar per Granada el 1995, els organitzadors van haver d’indemnitzar uns pagesos de la zona de Huétor Tájar perquè, suposadament, alguns camions participants els havien fet malbé unes oliveres en patinar sobre uns camins plens de fang per les pluges. Anys després va tornar a ploure coincidint amb la cursa, i els mateixos afectats -veient la possibilitat de fer caixa de nou- van reclamar a l’organització (que, per evitar-ho, havia cancel·lat prèviament el recorregut, movent-lo a un altre indret menys lliscant).

Inicialment, els ISDE eren per a equips de tres pilots, després es va passar a un format per a sis i actualment és de quatre, que lluiten pel Trofeu de Plata que s’emporta el país guanyador. Als anys 80 els pilots dels països de l’Europa de l’Est -sobretot els txecs, els alemanys orientals i els polonesos- eren els dominadors. Després, Itàlia, França i Suècia van agafar el relleu. El 1992, la prova va sortir d’Europa per primera vegada, per anar a Austràlia, el país que va dominar l’edició de l’any passat.

La Cerdanya va predestinar els catalans

L’equip de la Federació Espanyola té força opcions, amb dos catalans: Jaume Betriu i Ivan Cervantes (el primer campió mundial de l’especialitat amb llicència espanyola, que ara enfoca la seva trajectòria cap al Dakar). A la classe Júnior caldrà seguir els resultats de l’empordanès Josep Garcia i els d’Enric Francisco. Entre les noies, Laia Sanz és la favorita, però caldrà estar atents a Mireia Badia i Rosa Romero, la dona de Nani Roma, que va participar en diverses edicions dels ISDE en l’etapa com a pilot de motos.

La presència catalana en aquesta edició dels Sis Dies a Navarra és important. La col·laboració amb l’organització de la cursa de la Cerdanya, ara fa 16 anys, va aportar una gran experiència a alguns membres de l’equip que gestiona la prova d’enguany, i que ja van treballar també en l’edició de Granada. A més de les empreses Bassella Experiences i Al-Kamel -ja mencionades-, l’escola de conducció SIP i la companyia PROMotor, també catalana i responsable del raid de la Baja Aragón -entre altres iniciatives-, aporten el seu coneixement en la part logística de la competició.

El Circuit de Los Arcos, la base

El circuit de Navarra, inaugurat el 2010 i que dirigeix el català Manel Muñoz, serà la base central de la prova. Allà hi haurà el Parc Tancat (que és el recinte on reposen les motos cada nit, sense que ningú pugui tocar-les -tot i que a Granada en van robar alguna dipositada en aquest recinte-), la Zona de Treball (on els pilots han de fer ells mateixos, sense ajuda, algunes operacions de manteniment, com el canvi de pneumàtics) i l’especial Extrema. Cada dia els pilots hauran de fer un total de sis proves especials cronometrades, i el diumenge la tradicional cursa de motocròs per equips, que es farà al costat del traçat de Los Arcos, servirà per abaixar el teló.

Una de les novetats d’aquests Sis Dies és el Vintage Trophy, reservat a les motos amb més història, en el qual participaran 60 pilots -alguns dels quals excampions mundials- d’onze països, durant tres jornades. L’activitat avui al circuit és frenètica, amb més de 5.000 persones amunt i avall, preparant la desfilada de presentació, que es farà demà pels carrers del centre històric de Pamplona, començant a la plaça de toros i acabant a la del castell.