LA GUANTERA

Seat tindrà un museu dalt d’un núvol

La nau A122 permet fer un viatge a través del temps, com sempre havíem somiat. No és al Cap Canaveral, ni als afores de París, a les instal·lacions de l’Agència Espacial Europea. La nau A122 és a l’antiga fàbrica de Seat a la Zona Franca

El museu virtual de Seat, en una imatge sobre l’skyline de Xangai. / SEAT Zoom

La nau A122 permet fer un viatge a través del temps, com sempre havíem somiat. No és al Cap Canaveral, ni als afores de París, a les instal·lacions de l’Agència Espacial Europea. La nau A122 és a l’antiga fàbrica de Seat a la Zona Franca.

A dins, com si fos Neil Armstrong cuidant l’Apol·lo 11, Isidre López fa anys que vigila el llegat de la història de Seat, que és el mateix que la història de l’automoció a Catalunya. No sabria dir si els cotxes que s’hi poden veure tenen més valor testimonial o sentimental, si més no per tota una generació que hem crescut en paral·lel a la marca espanyola.

Visitar aquesta nau representa rebre una lliçó magistral de la història d’aquest país, i esdevé un exercici antropològic pràctic basat en els últims anys de les nostres vides. Però, dissortadament, aquest privilegi no és a l’abast de tothom, ja que aquesta col·lecció de Seats històrics no està oberta al públic en general. Una llàstima.

A la marca catalana són conscients de la gràcia que pot fer reviure els antics 600, saber com era el Seat Toledo Olímpic, quina transcendència econòmica ha tingut per a ells l’Ibiza, conèixer tots els detalls del papamòbil que van fer o veure els detalls del Panda de Carlos Sainz i dels 1430 FU amb què Cañellas i Zanini van triomfar al ral·li de Montecarlo.

Seat es vanta de ser una marca moderna, universal, que treballa en un mon global, i que aprofundeix en aspectes de la comunicació 2.0, com la connectivitat. I limitar-se a portar la col·lecció de la nau A122 a un indret determinat no era més que fer un museu convencional, només a l’abast dels residents a la seva àrea de proximitat geogràfica.

La història de Seat havia d’estar a l’abast de tot el món, a l’abast d’un simple clic de ratolí. I per això ara s’han decidit a crear el seu museu digital “per poder donar a tots els seus seguidors la possibilitat de descobrir els orígens de la marca, des d’un punt de vista innovador”, afirma Christian Stein, director de màrqueting de Seat.

Per fer-ho possible, la firma va convocar vint estudiants d’arquitectura de l’Estat, i vint més d’Alemanya, en una experiència anomenada architon, inspirada en els hackathon (abreviatura de les paraules angleses hacker i marathon ) que concentra programadors amb el propòsit de desenvolupar col·lectivament un determinat software.

El repte proposat, en aquest cas, era la creació d’aquest espai virtual, d’aquest museu digital de Seat, i per això van concentrar durant dos dies al modern edifici One Ocean Club del Port Vell de Barcelona joves creadors que destaquen pel seu talent i capacitat d’innovació.

Segons Gabriele Palma, responsable de la iniciativa, el projecte guanyador “es basa en un núvol -un cloud - que es pot desplaçar d’una ciutat a l’altra i que encaixa amb la voluntat de projectar Seat internacionalment”. Entre els membres del jurat que van triar-lo hi havia Alejandro Mesonero-Romanos, el cap de disseny de Seat.

La proposta guanyadora és obra d’Anton Sahler, de Darmstadt; Kysmena Borczynska, de Kassel, i Patricia Loges, de Berlín, que considera el premi com “una oportunitat d’entrar per la porta gran en un àmbit que ens apassiona: l’arquitectura”.

El museu es podrà començar a visitar al setembre, coincidint amb el saló de l’automòbil de Frankfurt.

El museu del motor català, una necessitat nacional

Que a Catalunya hi hagi hagut marques tan llegendàries com Hispano Suiza o Pegaso, per no parlar dels tallerets que van fer molts cotxes artesanals poc abans de la Guerra Civil, dels microcotxes de després del conflicte bèl·lic o de les 88 marques de motos censades al país en els últims cent anys, ja són motius més que suficients per justificar la creació d’aquest Museu Nacional del Motor Català, cada vegada més imprescindible.

Aquesta col·lecció hauria de ser de titularitat pública per poder exercir una funció absolutament pedagògica que permetés perpetuar la memòria d’aquest llegat industrial i cultural tan important.

Hi ha dos indrets que clarament podrien acollir-la: la zona del recinte firal de Montjuïc, que volen reconvertir en àrea museística -i que lligaria amb els escenaris dels primers salons de l’automòbil i de les competicions més llegendàries del motor-, i el Circuit de Barcelona-Catalunya, com a millor exponent del present d’aquesta indústria.

Sort n’hi ha, de la iniciativa privada

Són diversos els museus que, gràcies a l’entusiasme de diferents col·leccionistes particulars, ens permeten reviure la història de l’automoció a casa nostra. El més antic, i probablement també el més important, la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret, que podem visitar des de ja fa uns quants anys a Sils (Selva). Una mostra imprescindible per comprendre la història de l’automòbil a Catalunya. La millor col·lecció de vehicles de dues rodes del país la trobem al Museu de la Moto de Bassella (Alt Urgell), que recull les peces magníficament restaurades per Màrius Soler, recuperades pel seu fill Estanis, i que des de fa temps té una extensió al Barri Gòtic de Barcelona, on podem veure algunes exposicions temporals, com la que ara mateix està consagrada a la marca Bultaco.

Al Palau Robert de Barcelona, i fins a l’octubre, s’hi pot veure també l’exposició Catalunya Moto, que vol explicar en quatre àrees temàtiques la relació del país amb aquesta mena de vehicles.