LA GUANTERA

Seat 600: encara tindria vigència avui?

El 600 va ser un símbol generacional. Hi va haver un abans i un després d'aquest cotxe. / ARA Zoom

Un dels monòlegs més famosos d'en Joan Capri va ser el de La guerra del 600 . El seu discurs humorístic parlava del que ha estat, sens dubte, el vehicle més important de la història de l'automoció a Espanya.

Aquest estiu ha fet quaranta anys des que aquest cotxe el van deixar de fabricar per substituir-lo pel 127. Quatre dècades després, tothom el té com un referent, fins i tot els més joves, encara que molts no l'han arribat a veure circular mai. El 1970, un de cada quatre cotxes que circulava per les carreteres de l'Estat era un Seat 600.

El 600 el va dissenyar Dante Giacosa, un enginyer de la Fiat. Aquesta marca el va presentar al Saló de Ginebra del 1955, dos anys abans que Seat el comencés a produir a la fàbrica de la Zona Franca, després de comprar-ne la llicència a la matriu italiana.

Durant els setze anys que va estar en producció en van fer 800.000 unitats. Per comprar-ne un, calia apuntar-se a una llista que va arribar a tenir més de cent mil persones, que havien de fer una cua de gairebé quatre anys d'espera. Esclar que algunes, després d'abonar les 20.000 pessetes de paga i senyal, van agafar una drecera presentant un grapat de papers, o pagant alguna propineta per fer via. Segons Capri, fins i tot calia aportar un certificat "de l'escola de música per demostrar que sabies tocar la botzina". Diu la llegenda que una de les primeres unitats va ser per a un fill del general Muñoz Grandes, que no devia fer gaire cua.

Tot i els problemes de refrigeració que tenia, ja que duia el motor al darrere i això fonia la junta de culata, el 600 va ser un cotxe avançat a l'època, i amb alguns conceptes que avui -salvant les distàncies- encara tenen validesa, tot i que la tecnologia els ha millorat enormement. En aquells temps, la gent feia broma amb això, i deien que les inicials Seat (Sociedad Española de Automóviles de Turismo) en realitat volien dir " Siempre Estamos Apretando Tornillos ", al que ara, des del modèlic Centre Tècnic de Martorell, repliquen amb un " Sólo Empleamos Alta Tecnología ".

Els cotxes han canviat molt des d'aleshores, i la Seat d'avui té poc a veure amb aquella empresa promoguda per l'INI sota l'esguard del franquisme.

Recentment, la marca catalana ens va permetre comparar un 600 amb el Mii, l'utilitari de la gamma actual que fa un paper semblant al seu besavi. La prova va ser molt interessant perquè ens va permetre veure com era de modern, atrevit i funcional aquell cotxe, però també, sobretot, com ha passat el temps.

El 600 i el Mii, tots dos per a quatre places, tenen mides molt semblants, tot i que el modern és 25 centímetres més llarg i un pam més ample. Això és fonamental, ja que, recordant en Capri, ell deia que del "A aquest pas, no sé on anirem a parar" dels nostres avis havíem passat, amb el 600, al "No sé on anirem a aparcar".

L'original portava el motor i la propulsió al darrere, mentre que l'actual ho té tot al davant. El 600 era molt més ample del que semblava, però la capacitat del Mii el supera a tot arreu, sobretot pel que fa a l'aptitud de càrrega, que passa de 68,5 litres a 238.

El comportament dinàmic, la suavitat de la direcció i l'assistència d'elements de seguretat actuals com l'ABS no tenen res a veure en els dos casos. Aparcar un 600 era molt difícil, i inserir-ne les marxes, també.