LA GUANTERA

Renault Mégane: dues dècades de consolidació

Renault Mégane: dues dècades  de consolidació / RENAULT Zoom

Al febrer del 1996 Renault presentava la primera generació del Mégane. Ara arriba la quarta, que relleva l’anterior i que va iniciar la comercialització el 2009. Aquest cotxe pertany al competit segment C, del qual l’any passat es van vendre 6 milions d’unitats a tot Europa. A l’Estat, aquesta també és una part del pastís molt suculenta i el Mégane juga un paper estratègic per a la marca. Per les vendes assolides, però també perquè el fan a les diverses factories que la firma francesa té a Espanya: els motors, a Valladolid; les caixes de canvi, a Sevilla, i l’assemblatge de la carrosseria, a Palència i també a Valladolid. De fet, un 80% de les peces que el conformen estan fabricades aquí, en unes fàbriques on han muntat 4 milions d’aquests cotxes, destinats a 50 països diferents.

Aquest Renault ha liderat dotze vegades el mercat espanyol, des del 2003 fins al 2012, consecutivament, amb alguns moments espectaculars en la història, com quan el 2004 la marca va despatxar ni més ni menys que 117.000 unitats d’aquest vehicle. La fita encara continua sent a hores d’ara el record absolut de vendes per un sol model en un any natural en aquest mercat.

Però aquesta història d’èxit va fer una aturada sobtada i des del 2014 el Mégane no ha tornat a ser el líder absolut. Ara es prepara per recuperar aquest regnat, i per això a la marca del rombe confien moltíssim en un cotxe que ha estat desenvolupat al centre de R+D que tenen a Valladolid.

La clau del Mégane nou és el disseny. I, d’aquest, potser el que crida més l’atenció són els llums en forma de C, el que genera una sensació de relleu que destaca molt. En alguns nivells dels acabats més alts el cotxe va equipat amb un sistema que ofereix un 20% més de llum que els fars halògens convencionals.

A l’interior cal destacar els seients, ara amb una escuma de doble densitat per fer-los més còmodes, i la posició de conducció del conductor, que té un control absolut de tots els comandaments i una certa sensació d’esportivitat. Enmig del tablier trobem una pantalla tàctil de 22 centímetres, que és el lloc on es concentra tota la gestió d’aquest automòbil, especialment tot el que fa referència a la connectivitat i l’entreteniment. En aquest últim camp cal fer esment de la gran qualitat dels altaveus Bose que incorpora. Les places posteriors ara disposen de dos centímetres més d’espai del que podíem trobar en l’anterior generació del Mégane.

El maleter proporciona 434 litres de capacitat, que podrem ampliar fins els 1.247 si acotem els seients posteriors, unes dimensions que no supera cap competidor del seu segment.

Si tenim en compte que ara aquest cotxe pesa 90 quilos menys, és més llarg, més ampli i és 25 mil·límetres més baix que el seu antecessor, podem arribar a la conclusió que el Mégane ha passat de ser el germà gran del Clio, com se’l considerava fins ara, a ser el germà petit del Talismán, un altre cotxe que marca les línies mestres conceptuals per on passen avui els cotxes d’aquest constructor històric.

Una garantia de tranquil·litat

Abans de posar el cotxe en marxa convé saber que porta el mateix xassís que ja hem tingut ocasió de provar en altres models de la marca, com ara l’Espace, el Talisman o el Kadjar. Són tots models molt diferents, però que tenen un important denominador comú: estan distingits amb cinc estrelles al test EuroNCAP de seguretat, tota una garantia de tranquil·litat pels seus usuaris.

Aquest Renault disposa d’algunes ajudes a la conducció que cada vegada semblen, més que uns accessoris, elements imprescindibles als cotxes d’avui: regulador de velocitat adaptativa, sistema de frenada d’emergència assistida i assistència per a l’aparcament, entre altres controls de gestió. Un cop en marxa, ens agrada el seu baix nivell de sorolls i l’absència total de vibracions.

De moment disposa de tres motoritzacions dièsel -de 90, 110 i 130 cv- i tres més de gasolina -amb potències de 100, 130 i 205, tot esperant una quarta de 165-. El nivell d’acabats s’articula en quatre escalonaments, més la gamma esportiva amb les versions GT-line i GT.

En aquesta última ens ha cridat l’atenció el sistema launch control, més per divertiment (permet gastar massa les rodes en les simulacions de sortida) que per una altra cosa. Aquesta versió permet disposar de les quatre rodes directrius -com ja havíem vist en altres cotxes de la marca- i ara mateix és l’únic cotxe al mercat dins del segment C que té aquesta possibilitat tan agraïda per aparcar.