LA GUANTERA

Renault Mégane Sport Tourer: per a famílies dinàmiques

L’Sport Tourer és la quarta generació d’aquest Mégane. / RENAULT Zoom

El Mégane és un dels vehicles més importants de la història de Renault, sobretot a Espanya. Des del 1996 aquest cotxe ha sigut el vehicle més venut a l’Estat, i en dotze ocasions -nou de consecutives: del 2003 al 2012- ha sigut el líder absolut del mercat local. Les 117.000 unitats venudes aquí des del 2004 donen una dimensió exacta de la transcendència d’aquest model. El Mégane el fan a la factoria que Renault té a Palència, on acoblen els motors construïts a la fàbrica de Valladolid i les caixes de canvis que procedeixen de la de Sevilla. Des d’aquest centre han construït més de quatre milions d’unitats d’un vehicle que venen a 38 països.

Ara arriba una declinació nova del Mégane, l’Sport Tourer, o el que és el mateix: la carrosseria break d’aquest cotxe. Aquesta és la quarta generació d’una versió que van remodelar per última vegada el 2009, i que inicialment es deia Grand Tour. De les tres anteriors en van vendre als concessionaris d’aquí 70.000 unitats.

En teoria, el boom que viuen actualment els cotxes SUV representa una competència molt directa als familiars, com aquest, ja que les dues tipologies tenen alguns valors comuns i es dirigeixen a consumidors molt semblants. Però tot i el creixement dels crossovers, les vendes dels break semblen estabilitzades, ja que acostumen a tenir una clientela molt fidel.

El nou Mégane Sport Tourer fa vint-i-set centímetres de llarg més que la berlina, i és sis centímetres més llarg i més baix que la versió familiar anterior. Aquestes mides permeten guanyar força espai per als ocupants del seient del darrere i, sobretot, generen més utilitat per al maleter, amb una capacitat de càrrega de 580 litres, que es pot ampliar fins als 1.695 litres si abatem el seient posterior.

Les opcions de motorització són les mateixes que podem trobar amb la berlina: 4 motors de gasolina i 6 de dièsel. De tots, la principal novetat és el propulsor dCi de 165 cavalls, que només està disponible per a la versió GT.

L’any vinent Renault oferirà aquest cotxe amb un propulsor híbrid, que combinarà un motor elèctric amb un de dièsel, de 110 CV. Aquesta alternativa serà molt important, ja que en funció de l’acollida que pugui tenir al mercat dibuixarà la trajectòria futura del fabricant francès en el terreny dels cotxes híbrids, i que podria tenir la seva aplicació posterior en altres models de la casa del rombe.

L’Sport Tourer el podem trobar amb els sis mateixos nivells d’equipament que ja coneixíem del model compacte. Aquest esglaonament inclou les versions GT Line, amb un aspecte més esportiu, i GT, que a la imatge hi afegeix també unes prestacions dinàmiques més agosarades. Aquesta última incorpora el mateix sistema de quatre rodes directrius -sí, les de darrere també giren, en determinades circumstàncies i velocitats-, el 4Control que ja coneixíem de l’última fornada de l’Espace, el popular monovolum de Renault.

En general, la qualitat d’acabat dels components és molt alta, i el disseny -tot i que es tracta d’un cotxe familiar- té un cert punt d’esportivitat que arriba, sobretot, per la retallada de l’alçada, que ara genera una línia descendent a la part posterior de la carrosseria, que transmet una imatge més lleugera i dinàmica. Aquesta personalitat la podem comprovar sobretot si hem triat la versió GT, que incorpora el sistema Launch Control, inspirat en els cotxes de competició. Això permet accelerar amb més contundència partint del cotxe aturat... cosa que no sé si és el millor exemple per als ocupants més petitets dels seients posteriors. En la mateixa línia també porta el Multichange Down, que permet reduir marxes de manera més ràpida.

Pel que fa a connectivitat, a més del sistema de projecció de dades al parabrises, té una pantalla vertical tàctil, al centre del tablier, de 8,7 polzades, amb una configuració que recorda una tauleta o un smartphone gran, des d’on controlem la navegació, la telefonia, la ràdio, les aplicacions, la climatització o la gestió de les diferents ajudes electròniques a la conducció.

En aquest camp, la llista de sistemes és molt gran: regulador de velocitat adaptatiu; frenada activa d’emergència; alerta de canvi de carril involuntari, de distancia de seguretat, d’excés de velocitat a través del reconeixement dels senyals de trànsit i d’angle mort de visió al retrovisor, i també càmera de marxa enrere, commutació automàtica de llums de carretera i d’encreuament, i ajudes per a l’aparcament (fins i tot amb les mans lliures). Gairebé com un cotxe autònom!