En el món del motor, les comarques gironines no són només un territori excel·lent per fer-hi ral·lis. També és zona de motoristes i de motos. Als noms de Viñales, Arpa, Puigdemont i Gorgot, entre d'altres, s'hi ha d'afegir també els de Gimson, Rieju, Merlin o, més recentment, la ressuscitada Ossa i, sobretot, Gas Gas. Algunes d'aquestes marques ja han desaparegut, d'altres tiren endavant a empentes i rodolons, i totes han mirat de superar, com han pogut, la llegenda hegemònica de les firmes barcelonines amb més història: Bultaco, Montesa, Derbi i Sanglas com a més destacades.

Entre les que sobreviuen, Gas Gas és la que ha donat més projecció internacional al lloc on va néixer i la que ha agafat més volada, sobretot a escala internacional.

Una botiga anomenada Gas Gas

A començaments dels anys setanta Narcís Casas i Josep Maria Pibernat eren dos pilots d'enduro d'èxit que corrien per a Bultaco. Aviat van inaugurar a Salt una botiga per distribuir les motos fetes a Sant Adrià de Besòs. La van batejar com a Gas Gas.

La firma catalana va fer fallida a començaments dels vuitanta, i els models de Bultaco van ser substituïts pels de SWM als aparadors d'aquell comerç gironí.

Però, poc temps després, la crisi també va afectar aquesta marca italiana que feia servir motors austríacs, i la societat Casas-Pibernat va decidir inventar la seva pròpia marca, tot i que la situació econòmica no convidava gaire a l'optimisme.

El 1985 van fer la seva primera moto que, com la botiga, es diria Gas Gas. D'aquell primer model, la Halley de trial, se'n van fer dues-centes unitats. Quatre anys després arribaria la primera Gas Gas d'enduro -l'altre pilar del negoci d'aquest constructor- i l'any 2002 fabricarien el primer quad. Ara Gas Gas té el 39% de la quota de mercat global de trial i és el tercer fabricant amb més volum de vendes a l'enduro. L'any passat van vendre 8.600 unitats dels gairebé trenta models de trial i enduro que formen el catàleg d'una de les marques amb més prestigi al mon de l' off road . Però abans de la crisi, el 2002, van arribar a produir 14.000 motos.

Els fundadors de la marca van crear també la firma Hebo, dedicada a la fabricació de roba i complements per als motoristes, ja desapareguda; però actualment ja no tenen cap vinculació empresarial amb el segell que van posar en marxa.

Avui Gas Gas és propietat de la societat Vector Capital, que té un 73% de les accions, i l'altre soci majoritari és Alta Partners, amb un 16%. Ramon Puente, propietari de l'11% restant de l'accionariat, és el director general de la companyia.

A la fàbrica de Salt, que ocupa una superfície de 8.000 metres quadrats i que va significar una inversió de gairebé sis milions d'euros, hi treballen prop d'un centenar de persones. Aquest centre va prendre el relleu a la factoria inicial que hi havia a Fornells de la Selva. El 95% del que s'hi produeix es dedica a l'exportació, ja que la marca catalana és present en més de seixanta països. I és que, probablement, el prestigi d'aquestes motos és més alt a l'estranger que no pas aquí, on encara no tenen una quota de mercat gaire gran. A pesar de les dificultats del sector, Gas Gas va facturar l'any passat 40 milions d'euros.

L'objectiu d'ara és continuar produint amb la màxima qualitat i fer productes cada vegada més sostenibles.