LA GUANTERA

L'últim viatge sempre és sobre rodes

Tots Sants. Panellets, castanyes, fred -quan la tardor era tardor- i temps per anar al cementiri. Al de Montjuïc, a Barcelona, s'hi pot visitar una interessantíssima exposició dedicada a l'evolució dels cotxes funeraris al llarg de la història.

Diuen que va ser a Amèrica a on a finals del segle XIV va començar la utilització de carruatges expressament construïts per a aquesta finalitat, tibats per cavalls, tot i que abans s'havien utilitzat carros de transport de mercaderies. Però a Europa la tradició no va començar fins a finals del segle XVI, a Anglaterra.

A la mostra de Can Tunis s'hi poden veure alguns models amb molta història, com l'impressionant carruatge Gran Dumond, d'origen francès, del segle XVIII, amb un xassís de fusta construït per la casa Cellini, que treballava per a la burgesia local a l'època napoleònica. Una altra carrossa espectacular és l'anomenada Estufa -per la forma que tenia-, que va traslladar les despulles de Prat de la Riba el 1917, o les de Santiago Rusiñol el 1931. No menys interessant és la Imperial, que, el 1986, va fer a Madrid l'últim servei en ocasió de l'enterrament del professor Tierno Galván, que havia estat l'alcalde de la capital espanyola.

Els primers cotxes mortuoris

Segons la revista Scientific American , els primers cotxes mortuoris motoritzats van aparèixer el 1907, utilitzant combustibles fòssils, però el costum no es va generalitzar fins més tard. Per això marques com Cadillac, Studebaker, Lincoln, Buick i Ford van ser les primeres a marcar el camí que més tard seguirien firmes amb tant prestigi com Mercedes, BMW, Rolls-Royce, Jaguar, Skoda, Opel, i Volvo a Europa.

Actualment, el sector de la indústria funerària dedicat a la construcció d'adaptacions de cotxes per a morts més important està situat a Itàlia. A Catalunya hi ha diverses empreses que s'hi dediquen, com ara La Bergadana, que als tallers que tenen a Gironella fan tota mena de vehicles especials: ambulàncies, UVIs mòbils o cotxes per a cossos de seguretat.

Al maig, en ocasió de Funermostra, la fira de la indústria funerària a Espanya que es fa a València, es va presentar l'Hidronew, el primer cotxe mortuori elèctric construït a l'Estat. Fet per l'empresa Clem Ecologic, és un Mercedes Classe E equipat amb un propulsor elèctric que dóna una potència equivalent a 82 cavalls i té autonomia per fer cent quilòmetres, suficients, sobretot tenint en compte que és improbable que els seus principals usuaris puguin plantejar un recorregut alternatiu més llarg.

Una de les novetats que es van veure en aquesta mostra és la utilització de cotxes equipats amb vidres de control de transparència, una opció a les cortinetes més tradicionals que asseguren la privacitat de la càrrega transportada, tot i que previsiblement no acostuma a protagonitzar gaire activitat.

Per conduir un cotxe d'aquestes característiques no cal tenir un carnet especial, com passa en el cas dels vehicles sanitaris, ni tampoc és necessari ser molt conversador. Aquests automòbils han de reunir unes característiques tècniques concretes: l'espai ocupat pel conductor i els acompanyants ha d'estar separat de manera estanca del que està destinat a transportar el fèretre, la ubicació del fèretre ha de ser impermeable, i a més, ha d'estar construïda amb materials que es puguin netejar i desinfectar amb facilitat.