Avui comença als carrers de Pequín la nova Fórmula E, una competició que s’autoproclama com la “Fórmula 1 elèctrica”. En el moment en què en l’àmbit dels Grans Premis es qüestiona la reducció del soroll que fan actualment els F-1 a causa de les restriccions imposades pel reglament tècnic que ha entrat en vigor aquesta temporada, neix aquest campionat protagonitzat per uns cotxes que pràcticament no se senten, tot i que corren a més de 200 quilòmetres per hora.

“La primera vegada que el vaig pilotar la sensació va ser molt estranya”, apunta el pilot català Jaume Alguersuari, un dels 20 pilots que hi correran. D’aquests, més de la meitat han estat a la F-1 en un moment o altre de la seva trajectòria. “Fer les baixades de Donington amb aquest cotxe a tota velocitat és com anar a bord d’un planador. Només sents el soroll de l’aire i el de les rodes fregant l’asfalt”, destaca Alguersuari.

Al capdavant d’aquest certamen hi ha Alejandro Agag -gendre de José Maria Aznar- i Enrique Bañuelos -un dels promotors del projecte Barcelona World- que, des de l’empresa que gestiona a Londres la iniciativa, porten més de dos anys donant forma a una idea que avui es fa realitat en un circuit urbà de tres quilòmetres i mig al voltant de l’estadi del Niu d’Ocell, centre neuràlgic dels Jocs Olímpics del 2008.

Aquesta és la primera de les deu cites d’un campionat que s’acabarà al juny a la capital britànica, però que també passarà per Putrajaya (Malàisia), Punta del Este (Uruguai), Buenos Aires (Argentina), Miami i Long Beach (EUA), Montecarlo (Mònaco), Berlín (Alemanya) i un altre escenari encara per confirmar. Un dels encerts d’aquest calendari és que pràcticament no coincideix amb el de la F-1, i omple una part de l’any en què les competicions del motor no tenen gaire protagonisme.

Dels deu equips participants, gairebé tots tenen experiència en el motorsport. Alguersuari corre amb l’equip anglès Virgin i l’altre català participant, Oriol Servià, ho farà amb l’escuderia americana Dragon, que ja coneix dels catorze anys que fa que competeix a la IndyCar. “Això és molt diferent de tot el que havia fet fins ara -diu el pilot de Pals-, però és clar que des del punt de vista tecnològic obre una via nova dins de l’esport i, sobretot, per al món de l’automòbil en general”. Un comentari molt valuós tenint en compte que l’Oriol, a part de pilot, és enginyer.

Les curses, que s’anomenen ePrix, es fan sempre en una sola jornada, el dissabte. Després de dues tandes d’entrenaments lliures de 45 i 30 minuts es fa la sessió de classificació, en què els pilots s’agrupen de cinc en cinc per lluitar per la pole position durant deu minuts. Finalment arriba la cursa, d’una hora de durada, per a la qual cada pilot disposa de dos cotxes, ja que no tenen prou autonomia per cobrir el temps programat.

“Aquí no compta només córrer de pressa -diu Alguersuari-; has de saber gestionar l’energia disponible a través dels diferents mapes de potència. Si la malbarates aviat pot ser que no en tinguis prou per arribar a la meta”.

Les cites de la Fórmula E tenen un aparell de màrqueting molt gran al seu voltant: marxandatge, activitats complementàries, espectacles, concerts... Al capdavant de l’equip hi ha un altre català, Jaume Sallarès, que ha treballat a la Fórmula 1 al costat de pilots com el català Marc Gené i Sergio Checo Pérez.

El cotxe: un monoplaça que fa pensar als pilots

Sébastien Buemi ha sigut el més ràpid als tests de pretemporada que s’han fet al circuit de Donington Park. Encara pertany a l’òrbita de Red Bull i ha pujat al podi de les dues últimes edicions de les 24 hores de Le Mans amb un Toyota híbrid. El pilot suís, per tant, ja ha conduït cotxes amb energia elèctrica i hi està familiaritzat. Però el seu somni és tornar a la F-1, en què va disputar 55 curses i va aconseguir 29 punts, i pensa que una victòria a la Fórmula E el podria ajudar.

Alguersuari, en canvi, no en vol saber res, de tornar als Grans Premis, on va ser el pilot més jove i va sumar 31 punts en 46 curses: “No és un esport, sinó un business ”, matisa.

No queda clar, de tota manera, que al negoci de Bernie Ecclestone li faci massa gràcia que la nova Fórmula E li pugui fer una ombra mínima. Ja veurem si beneeix els resultats de pilots com Di Grassi, D’Ambrosio, Chandhok, Piquet, Montagny, Sarrazin, Trulli, Heidfeld i Senna, que corren avui amb els dos expilots de Toro Rosso.

Pilots rebotats o de tornada a la F-1?

El monoplaça que es fa servir a la Fórmula E pot arribar a 220 km/h i és capaç d’accelerar de 0 a 100 en 3 segons.

Dissenyat i construït per l’empresa Spark Racing Technology, aquest vehicle utilitza un xassís Dallara i un motor elèctric fabricat per McLaren. El canvi i l’electrònica els ha fet Williams, i els pneumàtics són Michelin (amb dibuix, ratllats, força durs i pràcticament de carrer, molt poc racing ). Però tot i això, les prestacions s’assemblen més a les d’un F-3 que a les d’un autèntic F-1, tal com asseguren alguns dels pilots que l’han provat.

Independentment de la gestió de l’energia, aquest cotxe és fàcil de conduir per a pilots amb l’experiència dels que formen la graella. Previsiblement no cometran errades i, per tant, les curses poden ser monòtones. Però caldrà fer confiança al campionat, esperar que poleixi les errades de joventut que segurament hi haurà en un projecte tan nou, i deixar que passin les primeres curses per treure’n conclusions.