LA GUANTERA

Els F-1 més horribles de la història?

Els F-1 més horribles de la història? Zoom

ARROWS A 22 (2001)

Equipat amb un motor Asiatech, aquest cotxe va destacar per un estrafolari aleró davanter que dificultava la visibilitat dels pilots -Jos Verstappen i Enrique Bernoldi-, que el van criticar molt. La forma d’aquest apèndix aerodinàmic recordava la d’un tirador, i d’alguna manera evocava els alerons vistos als anys 60.

MARCH 711 (1971)

Ronnie Peterson va aconseguir un subcampionat amb aquest cotxe, que portava un aleró davanter que era com una taula de surf o una fusta per planxar. Aquest concepte de disseny no va arrelar i, tot i els resultats del suec, amb cinc podis, no va tenir continuïtat. Una demostració de la creativitat dels tècnics dels setanta.

BRABHAM BT 46B (1978)

Dissenyat pel llegendari Gordon Murray, aquest monoplaça portava un ventilador acoblat a l’eix del canvi. Amb l’excusa de refrigerar els radiadors, l’objectiu real era aspirar l’aire que circula per sota del cotxe per enganxar-lo al màxim a l’asfalt. El va pilotar Niki Lauda quan Bernie Ecclestone gestionava l’equip.

MARCH 751 (1975)

Vittorio Brambilla va dur aquest cotxe amb una part posterior que recorda el de la família Munster. Horrible. Era un cotxe competitiu, que fins i tot va guanyar el GP d’Austria, sota la pluja, però poc fiable. La pilot Lella Lombardi va marcar mig punt amb aquest cotxe gràcies al sisè lloc a la cursa de Montjuïc del 1975.

LIGIER JS5 (1976)

La tapa de refrigeració del motor era com el barret d’un barrufet. Fins i tot els colors el recordaven. Amb aquest cotxe, però amb modificacions posteriors, Jacques Laffite va fer una pole i tres podis. El van acabar prohibint perquè la xemeneia en forma de periscopi tenia unes obertures que superaven el reglament.

TOLEMAN TG183B (1984)

Dissenyat el 1983 per Rory Byrn, actualment a Ferrari, el van portar Derek Warwick i Bruno Giacomelli. Però la bellesa devia estar a l’interior. L’any següent Ayrton Senna va fer les quatre primeres curses de la temporada amb aquest cotxe, amb el qual es va estrenar a la F-1. El doble aleró posterior és el tret més cridaner.

FERRARI 312 T5 (1980)

L’Scuderia també ha fet cotxes lletjos. El van batejar com una barreja d’una llanxa i d’una llevaneu per la forma singular de l’aleró davanter. No va ser un mal cotxe, tot i que només va sumar 8 punts. El van conduir el canadenc Gilles Villeneuve i el sud-africà Jody Scheckter, amb motor atmosfèric de 12 cilindres en V.

WILLIAMS FW26 (2004)

Un cotxe que prometia molt, però que en mans de Juan Pablo Montoya i Ralf Schumacher va fer més aviat poca cosa. Els seguidors de l’equip es van posar les mans al cap quan van veure el morro d’aquest F-1, que van comparar amb el d’una morsa. Patrick Head, el dissenyador, va haver de modificar-lo a mitja temporada.