L'any 2001 al jaciment de Dmanisi, a Geòrgia, van trobar el crani d'un home d'1,8 milions d'anys d'antiguitat, que està exposat al Museu de Tbilissi. És una mica més petit que el d'un ésser humà actual i a la boca no hi té dents, cosa que ha obert molts interrogants sobre com va subsistir sense poder mastegar. Segons els descobridors de la troballa, una de les explicacions podria ser l'ajuda que va rebre dels seus companys, que li haurien transferit els aliments ja triturats. Aquesta solidaritat seria un dels primers indicadors de l'existència de l'empatia en la humanitat.

La paraula empatia , tal com l'entenem avui, s'atribueix al psicòleg Titchener, que, partint de l'etimologia grega, la va definir com la qualitat de sentir dins . De fet, aquest terme psicològic el concreten com l'habilitat per entendre i compartir l'estat emocional de les altres persones.

Attitudes, la iniciativa social de la marca Audi que impulsa la reflexió al voltant de temes que afecten la seguretat viària, acaba de promoure un estudi en què s'ha avaluat la influència de l'empatia en la conducció.

El treball l'ha dirigit el Dr. Jordi Fernández de Castro, catedràtic de psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'estudi, basat en més de dues mil entrevistes, conclou que gairebé un de cada quatre conductors de l'Estat no és empàtic, un fet que pot tenir un efecte negatiu en la seguretat viària.

L'anàlisi determina que els conductors empàtics assumeixen més responsabilitats en la conducció, són més respectuosos amb les normes de circulació i tenen menys accidents i sancions.

Sovint la falta d'empatia a la vida diària té una translació directa quan agafem el cotxe o la moto, que és quan sembla més difícil que aquesta emoció aflori, segons l'estudi d'Attitudes. La manca d'aquesta capacitat provoca que moltes vegades pensem que la culpa de tot el que ens passa -un accident, un embús, no trobar aparcament...- sempre és dels altres. Bàsicament perquè no hem fet l'exercici de posar-nos en el lloc dels altres, per no haver estat empàtics.

La conducció responsable demana uns condicionants: la capacitat d'utilitzar correctament un vehicle, el coneixement d'unes normes -i la voluntat de complir-les-, però també la concentració i l'interès necessari per fer-la eficaç. L'empatia és un gran complement.

Les persones empàtiques no han de fer cap tipus d'esforç per facilitar la incorporació d'un vehicle a una rotonda, ni perden els nervis quan han d'avançar un cotxe que sembla que circula massa lent per un carril que no toca. Però, sobretot, gràcies a aquesta aptitud per posar-se en el lloc dels altres, tenen una habilitat especial per preveure les reaccions dels altres conductors amb els quals comparteixen la via pública. Aquesta previsió ajuda a resoldre conflictes en el trànsit, però sobretot a anticipar-se a maniobres que podrien portar situacions de perill, i les acostumen a portar. L'empatia també ens fa ser més autocrítics i ens ensenya a no discutir amb els altres conductors, ens ensenya a fer una conducció més prosocial.

Hi ha un truc per desenvolupar una conducció empàtica: imaginar-nos que les carrosseries dels cotxes són transparents. Això ens permetria comprendre que dins d'aquests embolcalls de metall hi viatgen persones com nosaltres. Tot seria molt més fàcil i planer.