Quan ara fa 45 anys van presentar el sorprenent Citroën Méhari enmig de la revolta del Maig Francès, un dels principals arguments que donava la marca era que aquest cotxe fet de plàstic ABS es podia rentar "amb un cop de mànega".

El Méhari, que recull el nom dels dromedaris del nord de l'Àfrica, era un cotxe divertit, sense pretensions, lúdic, que servia realment per a tot. Tan aviat el vèiem a pagès, carregat de gàbies de gallines o de bales d'alfals, com transportant les planxes dels pocs surfistes que hi havia a l'època.

Era un cotxe que heretava la filosofia del Citroën 2 CV, del qual equipava el mateix motor (un dos cilindres de gasolina de només 602 cc de cubicatge), i que es va convertir en una icona. Tant és així que avui encara veiem circular a les zones d'estiueig alguna de les 150.000 unitats que se'n van produir entre el 1968 i el 1987, moltes en un magnífic estat de conservació, gràcies al fet que el color es manté intacte perquè anava entintat a la matèria primera plàstica de la carrosseria. I, de fet, encara avui van molt buscats, a uns preus no precisament gaire assequibles.

Aquest cotxe, una variant del Dyane, es pot descapotar completament, i una vegada tret el sostre de lona, fins i tot es pot plegar el vidre davanter. No n'hi va haver gaires versions, però una d'aquestes versions, la del 1979, disposava de tracció 4x4. Tant és així que fins i tot el van fer servir per intentar acabar el Ral·li París-Dakar.

El Méhari destacava per la senzillesa, un aspecte molt simpàtic i el baix consum. Però també perquè feia soroll, i el nivell dels acabats era... el que hi havia fa 45 anys.