LA GUANTERA

Citroën DS: el Tiburón fa seixanta anys i encara mossega

Citroën DS: el Tiburón fa seixanta anys i encara mossega / CITROËN Zoom

El Citroën Tiburón -com aquí se’l coneixia popularment- va causar un gran impacte per la seva estètica agosarada. Encara que tothom li deia així per la forma del seu frontal, del qual destacaven els fars amb òptiques carenades, en realitat el seu nom comercial era DS, que en francès es llegia déesse (deessa). Per ser francesa, aquesta divinitat motoritzada era prou bonica, potser perquè el seu creador era un italià -Flaminio Bertoni-, que també havia dissenyat el Citroën Traction Avant i el mític 2 Cavalls.

El concepte d’aquest cotxe va començar el 1937 sota el nom de Voiture Grande Diffusion, però no va agafar embranzida fins poc després de la Segona Guerra Mundial.

La presentació oficial del vehicle va ser al Saló de París del 1955, ja fa 60 anys. Només durant la primera hora d’exposició, els responsables de la marca van rebre més de set-centes comandes, i quan aquella edició del conegut com a Mondial de l’Automobile va tancar les portes del recinte firal, una setmana després, ja n’havien venut 79.000 unitats, l’equivalent a la producció programada per als dos primers anys de vida d’aquest cotxe.

El DS era un cotxe trencador, tant des del punt de vista estètic com tecnològic. Aquest Citroën va ser el primer cotxe fabricat en sèrie que incorporava els frens de disc, però el seu avenç tecnològic més important va ser la utilització d’un sistema de suspensió hidroneumàtica que mantenia l’alçada del cotxe a una distància constant, independentment del pes que arrossegués, i que va idear l’enginyer Paul Magès. Això es va crear per poder circular amb una relativa comoditat per les carreteres franceses, molt malmeses després dels efectes dels bombardejos de la guerra. El sistema utilitzava unes membranes elàstiques, plenes de nitrogen i d’un líquid viscós que feien les mateixes funcions que els amortidors de molles convencionals. La combinació d’aire i oli permetia una conducció molt més còmoda que amb qualsevol altre sistema vist fins llavors. El 22 d’agost del 1962 el general De Gaulle va sortir sa i estalvi d’un atemptat. Van tirotejar el DS en què viatjava, però, tot i anar amb les rodes rebentades, es va poder escapar gràcies a la suspensió hidroneumàtica.

La transmissió i l’embragatge del DS també participaven d’un circuit hidràulic.

El Tiburón també va servir per experimentar amb altres solucions, com els llums direccionals, coordinats amb la direcció del cotxe.

Durant els vint anys d’història d’aquest vehicle hi va haver diverses motoritzacions i versions d’un cotxe amb una personalitat fora de tota discussió. Se’n van fabricar gairebé un milió i mig d’unitats, la majoria a la factoria parisenca de la marca dels dos chevrons.