LA GUANTERA

25 anys d’emocions i passió al Circuit

Nigel Mansell i Ayrton Senna al Circuit de Barcelona-Catalunya. / ARXIU RACC - CIRCUIT DE BARCELONA-CATALUNYA Zoom

Setze anys després de l’últim GP a Montjuïc el 1975, la F-1 tornava a Catalunya en ocasió de l’estrena de la pista de Montmeló. La mort de Mingo Parés a les 24 Hores del 1986 però sobretot els títols dels motociclistes catalans a finals dels vuitanta van empènyer la Generalitat a posar en funcionament el Circuit de Catalunya, amb una inversió de 6.500 milions de pessetes.

Sebastià Salvadó, president del RACC, i Josep Lluís Vilaseca, secretari general d’Esports del govern català, van ser els encarregats de localitzar els terrenys per construir-hi una instal·lació que es va fer en un temps rècord -en menys de dos anys-, tot i els aiguats que van caure com mai a la zona i que van fer molt feixuc tot el procés.

Dos anys abans les pluges havien posat a prova la capacitat de reacció de Barcelona en l’organització de la Copa del Món d’atletisme a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, en el que havia de ser el gran assaig general per als JJOO de l’estiu del 92.

I com si fos una maledicció va tornar a ploure amb molta intensitat els dies preliminars al primer Gran Premi del Circuit, que es va fer el 29 de setembre del 1991.

Inicialment l’estrena d’aquella instal·lació estava prevista per a l’any següent, en ocasió dels Jocs Olímpics, que és el que volia l’alcalde Pasqual Maragall. Però Bernie Ecclestone va pressionar perquè s’avancés la première uns mesos, ja que volia tallar tots els lligams amb el circuit de Jerez. Dit i fet.

Les obres no estaven acabades, al Circuit quedaven moltes coses per fer i dos dies abans de la cursa, la catorzena d’un certamen amb setze cites programades, el pàdoc era un llac, el túnel que travessa la recta es va inundar, els pàrquings es van convertir en un fangar i alguns desmunts de terra que encara no s’havien consolidat es van esllavissar fins a envair la pista a la zona del revolt de La Caixa. L’esforç que van fer els organitzadors per tenir-ho tot a punt va ser titànic, i tot i l’enuig inicial dels equips van valorar enormement el sacrifici que va fer tothom perquè la cursa fos un èxit, i els problemes logístics van quedar en un segon pla.

Aquell espectacle tecnològic tenia poc a veure amb el que ens havia emocionat a Montjuïc. Estàvem davant d’una demostració de tecnologia mai vista; tant, que fins i tot la Guàrdia Civil va anar de corcoll, desbordada pel batibull de freqüències desconegut que feien servir els equips en els temps que la utilització de la telemetria era bidireccional. Aleshores, com ara, els cotxes enviaven informació en temps real de la pista als boxs. La diferència era que els equips, i fins i tot les marques des de les seves seus -per lluny que estiguessin-, podien modificar en directe el comportament del cotxe, cosa que actualment està prohibida.

El diumenge de la cursa no va ploure, però feia un dia rúfol. Gerhard Berger havia aconseguit la pole position, però a la cursa el pilot austríac va haver d’abandonar per un problema elèctric.

Nigel Mansell va guanyar, merescudament, després de mantenir amb el seu Williams un pols molt intens amb el McLaren d’Ayrton Senna, que va quedar endarrerit fins al cinquè lloc per culpa de la degradació dels pneumàtics. Alain Prost va ser segon amb el Ferrari, en la seva millor actuació d’aquella temporada, i Riccardo Patresse, amb l’altre Williams, va ser el tercer en la primera cursa de Fórmula 1 al Circuit de Catalunya.

La F-1 s’escapa del Circuit per envair la ciutat

Barcelona respira més F-1 que mai. L’acord entre el Circuit de Catalunya, l’Ajuntament i la Diputació fa que l’ambient del GP es noti força.

Als Jardinets de Gràcia hi ha instal·lada una carpa on es poden veure les rèpliques d’alguns dels monoplaces que han participat en els 25 anys de curses de Fórmula 1 al Circuit. Molt a prop, als jardins del Palau Robert, hi ha una exposició amb fotografies dels moments més significatius d’aquesta competició. El passeig de Gràcia està guarnit amb banderes quadriculades; alguns restaurants ofereixen menús pit stop, i fins i tot han creat el croissant del Circuit, amb la forma del traçat de Montmeló.

Dilluns a Esade van analitzar l’impacte econòmic de la cursa: 320 milions d’euros, dels quals més de la meitat, 188, es generen aquest cap de setmana. Dimecres diversos tècnics van analitzar la contribució de la Fórmula 1 al futur de la indústria de l’automòbil i alguns patrocinadors han promogut actes de relacions públiques.

Torna el Hesketh que James Hunt va dur el 1975

Els aparadors d’alguns comerços tenen motius que fan referència a la Fórmula 1, però el més espectacular és el de la botiga de modelisme estàtic Kit-Car 43, al passeig de Sant Joan, on podem veure el Hesketh que el mític James Hunt va pilotar a l’últim Gran Premi de Montjuïc.

Ramón Sala, propietari de l’establiment, va comprar un dels tres únics xassissos que queden d’aquell cotxe i l’ha restaurat amb la col·laboració de Josep Maria Montaner. Aquest cotxe és una autèntica joia que val la pena veure de prop. En el seu moment ja era un vehicle molt singular, ja que estava promogut per lord Hesketh, un personatge molt estrafolari, un bohemi que no volia patrocinadors al cotxe, ja que li semblava molt ordinari... Per això la carrosseria d’aquest monoplaça és gairebé blanca del tot!

El propòsit és promoure el vincle de la cursa amb la marca Barcelona i crear un ambient al voltant del GP com el que es genera a ciutats com Melbourne o Mont-real.