LA GUANTERA

Circ Raluy: un museu màgic sobre rodes

Al campionat mundial de motociclisme se’l coneixia com el continental circus i, sovint, quan es parla de la F-1, es fa servir la paraula circ per referir-se al caràcter itinerant i festiu dels Grans Premis i tot el que els envolta. Però per a circ de debò, el Raluy, que aquests dies presenta al Moll de la Fusta de Barcelona el xou Big Top, que s’estarà al Port Vell fins al mes de març.

“Hem trigat 17 anys a guanyar-nos la credibilitat de tothom per permetre’ns una estada tan llarga al mateix lloc, i per això n’estem molt satisfets”, diu Carlos Raluy, copropietari del circ juntament amb el seu germà Lluís -cap de pista i pallasso, respectivament, en aquest espectacle ple de poesia i de màgia-. La gràcia del Circ Raluy va més enllà del que podem veure dins d’una carpa remodelada fa dos anys però que segueix fidel als criteris estètics dels “circs d’abans”, com el defineix en Carlos.

És un circ museu. Al voltant de l’envelat que acull les actuacions hi ha un seguit de vehicles i de carruatges que són una meravella i que val la pena veure de prop; per això avui són els protagonistes d’aquesta secció.

A mitjans dels anys setanta, els Raluy, que ja tenien una tradició prou llarga en aquest món, van crear el circ Ringland, embrió del Circ Raluy. Va néixer el 1984 amb el propòsit de recuperar l’estil, l’estètica i l’esperit dels circs en els quals el cap d’aquesta família originària de Sant Adrià de Besòs havia començat fent espectacles d’equilibrisme i que més tard el van portar a protagonitzar el número de l’home canó (en una versió dual, ja que el feia acompanyat de la seva dona).

Lluís Raluy Iglesias va començar a localitzar i comprar vehicles -alguns motoritzats, però d’altres moguts per animals- que havien format part de la caravana d’alguns circs desapareguts. La recerca no va ser fàcil, i, una vegada localitzades aquestes autocaravanes, en la majoria de casos hi calia fer un treball de restauració molt exhaustiu.

El parc mòbil dels Raluy consta d’uns vint vehicles que podem veure a les gires i de deu més que no acostumen a moure de la base que tenen a la localitat tarragonina de l’Aldea. Aviat n’hi afegiran dos més, provinents d’Holanda.

“El carruatge més antic que tenim és del 1911, l’any en què va néixer el nostre pare i fundador d’aquesta nissaga”, explica en Carlos. “El vam trobar a Alemanya, on encara és possible localitzar models així. Avui, aquests vehicles, els fabriquen a demanda. Un de nou però amb estil antic val uns 50.000 euros”, puntualitza.

Entre els motoritzats, el més antic és un camió Latil, del 1912, que no acostumen a moure de l’Aldea. Aquesta marca feia vehicles per a l’armada francesa, i el que tenen els Raluy el van comprar a l’Ajuntament de Barcelona. Portava una cisterna d’aigua i un sistema enginyós per regar els carrers de la ciutat, que encara no estaven asfaltats.

Només arribar al Moll de la Fusta, el primer vehicle que trobem és la taquilla, construïda el 1936 i que durant molts anys havia estat la casa ambulant de Lluís Raluy.

Viure sobre rodes

De fet, els 52 artistes d’aquest circ viuen als vehicles que hi podem veure al voltant. Alguns ho fan en autocaravanes modernes, amagades de la vista dels visitants per no desentonar amb els preciosos vehicles històrics que són l’orgull (justificat) d’aquesta comunitat familiar.

El mateix Carlos Raluy viu en una fantàstica caravana que arrossega amb un camió Scania de bombers del 1960.

Un altre camió interessant que podem veure és un Mercedes del 1955, on en Lluís guarda molts llibres de matemàtiques, la seva altra gran passió. Tots diuen que aquest vehicle és “la biblioteca del circ”.

A l’espai museu podem veure força camions de la marca de l’estrella; alguns de la gamma Magyrus i d’altres de la família Unimog, que es van fer molt populars en les primeres edicions del Ral·li Dakar per la seva capacitat totterreny. “Aquí els fem servir per maniobrar els carruatges que no estan motoritzats, gràcies a les marxes reductores”, comenta en Carlos, que insisteix a fer veure que “els desplaçaments amb aquesta mena de vehicles és molt lent”: “Per això, la majoria d’empresaris no volen ni sentir-ne a parlar i s’estimen més moure’s amb vehicles ràpids. A Alemanya hi ha un circ que es vol assemblar al nostre, però els seus carruatges són moderns, tot i que imiten els originals”.

Al Raluy podem veure-hi un interessant carruatge que transporta un orgue de més de cent anys, portat d’Anglaterra, que dóna la benvinguda musical als espectadors.

La caravana cafeteria es diu London Bar en honor a l’establiment que hi havia a l’antic carrer del Conde del Asalto, molt freqüentat per la gent del circ.

El Raluy també disposa d’un hotel sobre rodes, on una família de quatre persones pot fer nit i conviure amb els artistes de l’espectacle per 200 euros diaris, entrades incloses. Poesia pura.