LA GUANTERA

Aston Martin DB10: no l’atrapen niels de Spectre

Aston Martin DB10: no l’atrapen niels de Spectre / ASTON MARTIN Zoom

Primer repte: intentar no titular aquest article amb “El cotxe de Bond, James Bond”. Prova superada. Segon obstacle: no caure en la temptació d’obrir amb una frase com “...un cotxe amb llicència per... conduir”. Fet! I ara sí, ja per a nota: resistir l’impuls d’escriure “... al servei de Sa Majestat”. Això mai. Dit això, i amb motiu de l’estrena de la vint-i-quatrena pel·lícula del personatge creat per Ian Fleming, l’agent secret més famós de la història del cinema tot i tenir menys paladar que Pepe Carvalho, avui toca parlar del seu cotxe nou: l’Aston Martin DB10. Encara que no sigueu uns entusiastes del personatge, si us agraden els cotxes, la notícia d’una nova entrega de la saga Bond sempre és llaminera. A cadascun dels films sempre hi apareixen vehicles interessants, començant pel llegendari Aston Martin DB5 que sortia al primer ja fa més de ...cinquanta anys.

De fet, a les novel·les de Fleming, el vehicle original de Bond era un Bentley, fins que a Moonraker aquest cotxe acabava destruït. Els productors cinematogràfics van considerar que la personalitat d’un Aston Martin encaixava millor amb la d’en 007 i es van permetre la llicència de canviar-lo, d’entrada.

Però hi havia un problema: a la marca no tenien ni idea de qui era James Bond, i només estaven disposats a rebaixar el preu de compra fins a les 4.500 lliures esterlines, una xifra que s’escapava del pressupost d’Albert R. Broccoli i Harry Saltzman. Quan ja estaven a punt de comprar un Jaguar, un expert en efectes especials va convèncer la firma, que va accedir a deixar-los un cotxe amb la condició que el tornessin en acabar el rodatge.

Durant els anys, Bond ha conduït vehicles de marques molt diferents com a resultat dels acords comercials de la productora amb els fabricants. Però, d’una manera o altra, els Aston Martin sempre són els favorits de l’agent britànic, i s’acaben convertint en coprotagonistes de les seves peripècies i, sobretot, en objecte de transformació per part de la imaginació de Q, el creador dels gadgets més sofisticats de la història. Aquest mestre del túning ha anat derivant en l’actual hacker gafapasta que podem veure en l’últim visionat a les sales de cinema.

A Spectre, Daniel Craig -l’actor que assegura que no vol tornar a fer aquest paper mai més- condueix un Aston Martin DB10, un cotxe que només de mirar-lo talla la respiració.

D’aquest model, ara per ara, només n’hi ha deu unitats circulant pel món. La nova joguina d’en James te com a punt de partida el model Vantage S.

Equipat amb un motor V8 atmosfèric fet per Mercedes, i millorat pel preparador AMG, aquest cotxe dóna una potència de 430 cavalls, i utilitza un canvi de marxes manual de sis velocitats. Comparat amb altres models que dominen actualment el segment dels cotxes esportius, no ofereix una cavalleria gaire espectacular, i sobta una mica que faci servir un canvi tan rudimentari. Això va ser una exigència del director de la pel·lícula, Sam Mendes, que buscava punts d’unió amb el primer DB5 que vam veure a Goldfinger, i que fa un petit cameo a Spectre.

Diuen els responsables de la marca que aquest model ens presenta un avanç de com seran les línies de disseny dels futurs Aston Martin, sobretot del pròxim model, un GT, que tindrem ocasió de veure per primera vegada al pròxim Saló de l’Automòbil de Ginebra, a començaments de l’any vinent.

Una de les escenes més electritzants de Spectre és una persecució entre el DB10 i un Jaguar C-X75 per Roma, amb unes maniobres trepidants que passen a la plaça de Sant Pere, al Vaticà. Per rodar-les, van recórrer a Mark Higgins, un antic pilot de ral·lis que fa d’especialista com a doble de Bond des del 2008, quan va intervenir per primera vegada a Quantum of solace.

Amb motiu del GP de Mèxic de F-1, els Williams de Felipe Massa i Valtteri Bottas portaven publicitat de la pel·lícula al cotxe. I és que el mateix cap de setmana estrenaven Spectre als cinemes de Mèxic DF. Això va permetre que Massa pogués conduir durant una estona el Jaguar del dolent d’una pel·lícula que comença precisament amb una seqüència que passa a la Plaza del Zócalo, a la capital asteca, el dia dels difunts, que curiosament va ser el dia de la prova a l’Autòdrom Hermanos Rodríguez.

El DB10 genera sensacions sacsejades, no remenades. Disculpin. Mira que anàvem bé, però se m’ha escapat el tòpic amb l’últim Martini.