Història
Ara Motor

El Ferrari F40 fa 30 anys

Aquest cap de setmana es compleixen 30 anys del naixement del Ferrari més icònic de tots els temps

El Ferrari F40 fa 30 anys Zoom

El Ferrari F40 és el cotxe favorit de milions de tifosis d'arreu del planeta. Concebut com un cotxe de carreres en una època en què Ferrari no guanyava res i travessava un llarg túnel sense veure la llum en els seus models de carrer –Porsche i Lamborghini amenaçaven la superioritat de Ferrari–, el fundador Enzo Ferrari, que ja tenia 90 anys, va idear un Cavallino radical, ideat per governar amb mà de ferro el segment dels superesportius i celebrar els 40 anys de vida de la companyia. I ho va aconseguir.

L'F40 és el darrer cotxe d'Enzo Ferrari, una mena de llegat que sintetitza la seva experiència en el món de la competició

Enzo Ferrari va encarregar a l'enginyer Nicola Materazzi el disseny d'un xassís adequat per crear una gran màquina, i va fer un xassís tubular d'acer sobre el qual es va muntar un poderós motor central V8 amb dos turbos capaç d'arribar als 478 cavalls de potència (tot i que en principi estava previst que arribés a superar els 600 cavalls). La carrosseria, encarregada a Pininfarina, era de materials lleugers com el Kevlar o la fibra de carboni, i el conjunt no superava els 1.100 quilos de pes.

Concentració d'F40 Zoom

Concentració d'F40

Fins aquí, l'F40 pot semblar un cotxe esportiu "normal". L'F40, però, es va concebre com un esportiu de raça, i era molt espartà: no disposava de ràdio, ni aire condicionat, ni catifes, ni materials nobles ni manetes per obrir les portes (s'obrien tensant un cable i empenyent). Tot estava pensat per reduir el pes al mínim: les finestres eren de plàstic i no es podien obrir, cosa que feia que l'interior de l'habitacle arribés a temperatures realment extremes.

Un "rara avis": pràcticament tots els F40 van ser pintats de vermell Zoom

Un "rara avis": pràcticament tots els F40 van ser pintats de vermell

Ara bé, el que feia –i encara fa– especials els F40 és la conducció. De fet, l'F40 es considera l'últim Ferrari autèntic, sense ajudes a la conducció ni a la frenada, ni ABS, ni direcció assistida. Cal saber pilotar molt bé i fer el punta-tacó a la perfecció per clavar els canvis manualment de la seva caixa de cinc velocitats: la més petita errada o imprecisió en una reducció en un tram revirat pot suposar un sobreviratge difícil de gestionar.

No tothom sap dominar un F40 Zoom

No tothom sap dominar un F40

L'altre característica de l'F40 era la gestió del motor, ja que fins a la zona mitjana-alta del tacòmetre tan sols distribueix 180 cavalls, però un cop superades les 3.600 revolucions, els dos turbos entren en acció de cop i empenyen el cotxe de forma diabòlica. Com que el sistema de frenada tampoc disposava de cap mena d'ajuda, més de la meitat dels F40 fabricats entre el 1987 i el 1992 (1.335 unitats en total) no han arribat als nostres dies: els accidents d'aquesta mena de vehicles eren molt habituals entre els propietaris d'aquests vehicles, milionaris no sempre amb les habilitats necessàries per gestionar el caràcter de l'últim Cavallino indòmit.