Ferran Vital

Ferrari i l'origen del Cavallino Rampante

L'amulet d'Enzo Ferrari fou rebut en herència d'un jove pilot d'aviació italià, heroi de la Primera Guerra Mundial

Ferrari i  l'origen del "Cavallino Rampante" Zoom

Segurament el Cavallino Rampante de Ferrari és una de les icones més conegudes, respectades i admirades del món del motor. El que molta gent no sap, però, és la història del seu origen.

De jove, Enzo Ferrarri era un pilot-mecànic de competició de l’escuderia Alfa Romeo, la gran potència automobilística de la primera meitat del segle XX. El 17 de juny de l’any 1923 el jove Enzo Ferrari va aconseguir la victòria al circuit de Savio, a la ciutat de Ravenna. Durant la celebració i homenatge al campió, Enzo Ferrari va conèixer els comtes Baracca, membres de la noblesa local i pares d’Enrico Baracca, un heroi de l’aviació italiana de la Primera Guerra Mundial.

Enzo Ferrari de jove Zoom

Enzo Ferrari de jove

Enrico Baracca, el primer Cavallino Rampante

Enrico Baracca, que havia arribat al grau de major de l’exèrcit italià i havia obtingut 34 victòries als cels europeus, va ser l’as de l’aviació italiana durant el conflicte. Al comandament d’un SPAD XIII de fabricació francesa va ser un malson i va aterrir tots els pilots de l’antic imperi austrohongarès.

Baracca utilitzava un amulet en forma de pintura al fuselatge de la seva nau: un cavall vermell sobre un núvol blanc, amb la cua mirant avall. Aquesta pintura li havia portat sort durant els seus enfrontaments aeris, dels quals havia sortit sempre victoriós.

Enrico Baracca i el seu Spad XIII amb el Cavallino Rampante Zoom

Enrico Baracca i el seu Spad XIII amb el Cavallino Rampante

Però la sort de l'heroi italià va canviar dràsticament el 23 de gener del 1918, pocs mesos abans del final de la guerra. Aquell dia Enrico Baracca havia tornat victoriós del combat, però va decidir tornar al camp de batalla el mateix dia per frenar des del cel l'ofensiva austrohongaresa sobre Treviso, al Vèneto. Enrico no va esperar que els mecànics acabessin de repostar el seu SPAD XIII amb el Cavallino pintat i va agafar un altre model disponible en aquell moment a la base, un SPAD VII -sense el cavall pintat al fuselatge.

Enrico Baracca va ser abatut una única vegada quan volava amb un avió sense el Cavallino Rampante pintat al fuselatge

Aquell va ser l'últim acte de servei d'Enrico, ja que va ser abatut, segurament, per un tret de fusell des de terra -igual que Manfred von Richthofen, conegut popularment com el Baró Roig- sobre els camps de Treviso.

El Cavallino es converteix en el símbol de Ferrari

Els pares de l’heroi italià van proposar al jove Enzo Ferrari la possibilitat d’utilitzar el mateix amulet que el seu fill durant les curses -recordem que en aquells anys les mesures de seguretat dels bòlids distaven molt de les actuals i els accidents mortals eren habituals durant les carreres-. Enzo Ferrari va acceptar de bon grat, ja que no tenia cap amulet o distintiu personal (cosa que sí tenia el seu company d’Alfa Romeo i amic personal Ugo Sivocci, que moriria pocs mesos després durant una carrera).

Logo definitiu de Ferrari Zoom

Logo definitiu de Ferrari / Ferrari

Però Ferrari va modificar una mica la seva insígnia. Va pintar el Cavallino de color negre en record de tots els herois caiguts durant la Primera Guerra Mundial, sobre fons groc, en honor dels colors de la seva ciutat, Mòdena. També va orientar amunt la cua del cavall.

El Cavallino de Ferrari és negre sobre fons groc, amb la cua cap amunt

Enzo Ferrari va utilitzar el símbol de Baracca com a emblema personal fins al 1929, quan es va retirar com a pilot i va assumir la direcció de l’escuderia Alfa Corse, la secció esportiva i de carreres de la casa Alfa Romeo. La primera victòria de Ferrari com a cap de curses no es va fer esperar, ja que va guanyar la primera carrera que va disputar: les 24 hores d’SPA-Francorchamps de 1932. Així, els Alfa Romeo Corse de Campari i Nuvolari (dos campions mundials dels anys 30) lluïen el Cavallino Rampante de Ferrari als circuits de mig món mentre sumaven victòries i mostraven al món la superioritat automobilística italiana.

Alfa Romeo de l'escuderia Ferrari, pilotat per Tazio Nuvolari Zoom

Alfa Romeo de l'escuderia Ferrari, pilotat per Tazio Nuvolari / Viquipèdia

Després de la Segona Guerra Mundial l’escuderia Ferrari va independitzar-se de la casa Alfa Romeo i es va constituir com una escuderia independent, que va utilitzar, des del primer moment, l’emblema del Cavallino Rampante. El Cavallino no va haver d’esperar gaire per regnar sobre l’asfalt, ja que l’any 1951 Ascari es va convertir en el primer pilot que guanyava el campionat del món de Fórmula 1 al volant d’un Ferrari.

L'amulet ha donat sort a Ferrari: més de 5.000 curses guanyades i 25 títols de Fórmula 1

Avui en dia, el Cavallino Rampante s’ha convertit en una icona global gràcies a les més de 5.000 curses guanyades per l’escuderia Ferrari al llarg de mig segle de vida i als 25 títols mundials de Fórmula 1.