Consells per conduir de forma segura a l'estiu

Abans de qualsevol viatge per carretera és important fer un mínim manteniment del vehicle; així es redueix el risc d’haver d’interrompre els plans i, fins i tot, de patir un possible accident

Consells per conduir a l'estiu de forma segura / GETTY Zoom

Segons la DGT, entre el juliol i l’agost hi haurà vuitanta-nou milions de desplaçaments -quatre milions més que l’any passat- a les carreteres de l’Estat. Des del Servei Català de Trànsit afirmen que des del gener fins a finals de juny hi ha hagut un increment d’entre un 6% i un 7% de la intensitat mitjana diària de la circulació en les sortides dels divendres de l’àrea metropolitana de Barcelona respecte al 2016. En concret, en surten més de 500.000 vehicles, i pensen que aquest ritme es mantindrà al llarg dels caps de setmana d’estiu.

És evident que, en ple estiu, les carreteres estan plenes de cotxes per tot arreu, com si fossin corrues de formigues. Però, a diferència d’aquests insectes, sempre n’hi ha algun que s’atura quan no voldria per diverses circumstàncies. El RACC té previst fer 120.000 assistències mecàniques durant el mes vinent només a Catalunya, i 477.000 en el conjunt de l’Estat. El dia més conflictiu s’espera que sigui el dimecres 16 d’agost, quan compten fer uns 30.000 serveis d’ajuda mecànica a tot Espanya. Moltes d’aquestes intervencions es podrien evitar si els usuaris d’aquests vehicles seguissin una sèrie de recomanacions com les que us presentem.

Els viatges que fem durant les vacances són per gaudir-ne. No tenir en compte alguns petits detalls abans de qualsevol viatge per carretera pot fer que el que hauria de ser una experiència molt gratificant s’acabi convertint en un veritable malson.

La preparació del cotxe

Abans de qualsevol viatge és important fer un mínim manteniment preventiu del vehicle. No únicament reduirem el risc d’haver d’interrompre els nostres plans, sinó que això fins i tot ens pot estalviar un accident.

Des del RACC diuen que, de les avaries més freqüents, un 43,6% afecten el sistema elèctric general del vehicle (només un 33% ja corresponen als problemes ocasionats per la bateria). Les rodes, la direcció, les suspensions i els frens són l’origen d’un 16,6% de les incidències, i un 11,6% provenen directament dels components del motor. Segons una enquesta del RACE, aquestes avaries dels propulsors són provocades per la calor. I, en aquest aspecte, aquest estiu pot ser complicat per les temperatures extremadament altes que ens acompanyen. Els problemes mecànics arriben per un excés de temperatura al motor, la pèrdua -o falta- de líquid refrigerant, el trencament de conduccions, radiadors, cadena de distribució, bomba d’oli... Res que no haguéssim pogut evitar prèviament amb una mínima revisió i comprovant el nivell del circuit de refrigeració que, també ara, encara que sembli molt estrany, s’ha d’omplir amb anticongelant.

Patir una punxada és més infreqüent que fa uns anys, però les rodes encara es continuen rebentant. Una enquesta promoguda per la revista Autopista va revelar que el 81,8% dels conductors entrevistats desconeixen que en aquesta època de l’any és més fàcil tenir una punxada si es porten les rodes amb una pressió per sota de la recomanada. No costa gaire comprovar l’estat i la pressió dels neumàtics (també a la roda de recanvi) abans de qualsevol viatge, tenir en compte el pes de la càrrega que transportarem i que amb la calor les pressions pugen soles, cosa que pot afavorir les punxades. Una pressió inadequada, combinada amb un cotxe molt carregat i un asfalt molt més calent del que és habitual (sovint per sobre dels 60º), fa que el nivell d’adherència baixi moltíssim, gairebé com si conduíssim sobre mullat, i per tant el risc s’incrementa. Comprovar la pressió dels neumàtics és un moment, i solucionar una punxada, segons com i on sigui, ens pot esguerrar tot un dia sencer de les tan preuades vacances.

La planificació del viatge

Tan important és saber com serà la ruta que farem -per on passarem, on ens aturarem, en quins llocs tenim possibilitats de proveir-nos de carburant- com quan la farem. Programar bé els horaris del viatge no només ens pot estalviar embussos i retencions sinó, sobretot, salvar-nos de les hores de màxima calor.

El RACC va fer un estudi molt interessant. Van agafar dos cotxes idèntics, un de blanc i un altre de negre. Els van aïllar a una temperatura exterior de 25º i els van aplicar una irradiació de 900 W/m², equivalent a un dia de sol d’estiu. Després d’una hora en aquestes condicions, la carrosseria del cotxe negre va arribar als 80º, i la del blanc, als 60º. A l’interior, la temperatura va arribar als 43º, i el lloc de més intensitat va ser el davantal, que després d’una hora al sol estava a 77º. Diversos estudis ens mostren que estar-se dins d’un cotxe més enllà dels 42º és molt perillós per a la salut, sobretot per als animals i els nens petits. Si durant aquest mateix experiment posem cartrons publicitaris que regalen algunes firmes comercials o, millor encara, plafons amb recobriment metal·litzat, podem rebaixar en 10º la temperatura de l’habitacle del cotxe encara que el deixem aparcat al sol.

El cop de calor

Abans de posar el cotxe en marxa és bo obrir una estona les portes i finestres per ventilar l’interior. I hauríem de tenir en compte que no s’ha d’engegar l’aire condicionat si abans no hem posat en marxa el ventilador per fer córrer l’aire calent que ens pugui arribar a través dels conductes interns del vehicle; un cop extret aquest aire viciat, el rendiment del climatitzador serà molt millor. Convé no oblidar que el contrast de la xafogor exterior amb un ambient massa fred dins del cotxe pot provocar més d’un refredat. En consonància: no és gens sa fer tirades molt llargues amb l’aire condicionat; convé aturar-lo de tant en tant. Estalviarem combustible i, sobretot, si fem que entri una mica d’aire exterior, puntualment i de manera intermitent, renovarem l’oxigen de dins de l’habitacle, la qual cosa ens farà conduir més descansats. No s’ha d’abusar tampoc de l’opció de la recirculació d’aire per no crear un ambient massa carregat, sobretot si anem colla dins del vehicle.

Posar l’aire a tota pastilla tan bon punt es puja al cotxe i automàticament enfocar els difusors a la cara és tan temptador com dolent. L’aire calent té tendència a pujar, per tant, per expulsar-lo és millor dirigir aquests sortidors cap amunt i modificar-ne l’orientació, més generalitzada, passats uns minuts i després d’haver fet uns primers quilòmetres amb la finestra una mica oberta. Molts cotxes elèctrics, i alguns híbrids, permeten posar en marxa el climatitzador a distància a través d’aplicacions pel telèfon mòbil. Això és molt bo, ja que així, quan arribem al cotxe, trobarem l’habitacle a la temperatura desitjada, independentment de la irradiació solar.

En la planificació de la ruta, convé tenir clars els llocs on podrem omplir el dipòsit. Cal tenir en compte que, amb la calor, els motors tèrmics gasten una mica més del que és habitual, i el seu rendiment és menor. En el cas dels dièsel és bo que, quan ens aturem, no parem immediatament el motor, sinó que esperem uns segons perquè continuï corrent l’oli que ha de refredar els sistemes de sobrealimentació, sobretot si parlem de cotxes amb turbocompressor.

Viatjar ens hauria de relaxar

Segons un estudi de l’empresa Prevensis, dedicada a analitzar el comportament dels conductors, quan la temperatura supera els 35º podem tenir determinades reaccions al volant semblants a les que experimentaríem si conduíssim amb 0,5 mg d’alcohol a la sang. Perillós. L’efecte de la calor sobre els conductors és enorme. Està comprovat que un augment sobtat de temperatura (cinc graus) pot incrementar en un 25% els accidents per sortida de la via. Queda clar, doncs, que la xafogor ens estressa. Tot el contrari del que volem que ens passi a les vacances. Les marques de carburants i lubricants BP i Castrol han engegat la campanya #alvolantZENtrat per promoure una conducció més relaxada, ja que segons les seves anàlisis, els efectes de l’estrès incrementen un 28% el risc de tenir un accident de trànsit. El mateix estudi conclou que els conductors estressats deixen de veure un 20% dels senyals de trànsit i pateixen l’efecte túnel, amb un angle de visió inferior a 70 graus, a la vegada que fan un 17% més de maniobres brusques i accelerades innecessàries.

L’estrès no és un bon company de viatge. Però encara que estiguem de vacances un excés de relaxació al volant tampoc no ho és. Les estadístiques ens expliquen que molts accidents passen en els trajectes curts, en aquells als quals no parem tanta atenció i no donem la importància que cal a prevencions que mai ens passarien per alt en un trajecte llarg. Pot ser que en aquests trajectes als quals no atorguem prou transcendència circulem per una carretera secundària, de via única, de nit, després d’un àpat, potser sense la imprescindible utilització del cinturó, calçats només amb xancletes (prohibit pel reglament de circulació) i amb menys precaució. L’estiu, les vacances, són per gaudir-ne. El nostre mètode de transport ens pot ajudar que això sigui així, o no. Però els vehicles encara no pensen tots sols.